Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
ull de bou
Ull de bou
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 60 cm d’alçada, de fulles pinnatífides i de capítols grocs.
Es fa en camps i vinyes, a la regió mediterrània
ull de bou
Ull de bou
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 70 cm d’alçada, de fulles pinnatipartides i de capítols grocs, o blancs i grocs.
És una herba viària comuna a les terres mediterrànies de clima temperat que procedeix de l’Àsia sud-occidental
llengua de bou
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les boraginàcies, de 30 a 80 cm d’alçària, híspida, de fulles lanceolades i de flors blaves o violàcies en inflorescències espiciformes o paniculars.
Es fa en molts llocs secs i incultes d’Europa
alè de bou
Botànica
Planta herbàcia ruderal, de la família de les compostes, perenne, de fulles oblongues i serrades, flors grogues i tija llenyosa a la base.
gravit
Gravit
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les compostes, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles oblongues o lanceolades i de capítols grocs, amb un involucre de bràctees radials punxoses.
Es fa en erms, en vores de camps i de camins, etc, de la regió mediterrània
poa
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les gramínies, generalment perennes, de fulles linears, d’espícules comprimides, disposades en panícula, i de fruits en cariopsi.
Comprèn unes 200 espècies, pròpies de les regions fredes i temperades, 17 de les quals es troben als Països Catalans La poa anual Pannua , de 10 a 30 cm d’alt, és anual i es fa en vores de camins i llocs incultes La poa bulbosa Pbulbosa , de 10 a 15 cm d’alçada, té la soca bulbosa i creix sobretot en terrenys freqüentats pel bestiar oví La poa de prat Ppratensis , de 20 a 80 cm d’alçada, habita prats i llocs herbosos i és una bona pastura
buglossa
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les boraginàcies, de fulles estretament oblongues, híspides, de tija de 30 a 60 cm, eriçada de pèls durs, blancs, i de flors grosses, d’un color blau viu, agrupades en cimes laxes.
Es fa als camps de blat, les vinyes, els oliverars, etc, de la regió mediterrània, a la muntanya mitjana Ha estat emprada com a planta cordial, i com a sudorífica
albellatge
albellatge
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, força alta, de fulles estretes i espigues peludes.
Fa prats als solells dels països d’hivern temperat
boraginàcies
Botànica
Família de tubiflores integrada per un centenar de gèneres que apleguen unes 2.000 espècies de plantes herbàcies i sufrutescents, herbes i mates, de distribució gairebé cosmopolita, però centrada a la regió mediterrània i zones temperades.
Presenten fulles esparses, enteres i mancades d’estípules, generalment cobertes, igual com la tija, de pèls rígids flors pentàmeres, actinomorfes o, més rarament, zigomorfes, sovint agrupades en cincins, amb el gineceu format per dos carpels biovulats soldats, cadascun dels quals dividit en dues cavitats el fruit és en tetraqueni Algunes boraginàcies es cultiven com a ornamentals heliotropi , pel seu interès culinari borratja o per a l’obtenció de tints naturals Boraginàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Alkanna tinctoria pota de colom , boleng roig Anchusa sp ancusa Anchusa…
menta
menta piperita
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, rizomatoses i molt aromàtiques, de fulles ovalades oposades i de flors violades, rosades o blanques, reunides en verticil·lastres o en inflorescències espiciformes terminals.
Moltes espècies són remeieres, amb virtuts tòniques, estimulants, estomacals, carminatives i calmants també són la base dels licors de menta , i proporcionen essències, d’ús en farmàcia i en perfumeria Les mentes més importants són la menta d’aigua M aquatica , que creix en indrets aiguosos la menta borda o de bou o mendastre o mentastre M rotundifolia , pubescent, d’olor desagradable, amb les flors blanques o rosades, agrupades en espigues agudes, que es fa en herbassars, regalls i llocs humits la menta boscana M longifolia , pròpia de jonqueres de muntanya, i la menta…