Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
brials
Botànica
Gran ordre de molses, de gametòfit, més o menys ben desenvolupat, acrocarp o pleurocarp, i esporòfit amb càpsula variada, però mai obliqua, i aplanada per la cara superior, normalment amb perístoma de dents fines, simple o doble.
Comprèn la majoria de les molses, dins les quals representa un grup evolucionat
molses
El cicle vital de les molses
Botànica
Classe de briòfits foliosos amb caulidis, fil·lidis i rizoides, de simetria radial i amb el protonema ben desenvolupat i generalment filamentós.
Tenen càpsules amb columella i sense elàters Hom hi distingeix els ordres de les andreeals, de les brials i de les esfagnals
fontinalàcies
Botànica
Famíla de brials aqüícoles de fulles triplòstiques i de càpsula sèssil amb perístoma doble.
L’espècie més comuna és Fontinalis antipyretica , antigament emprada contra la febre
climaciàcies
Botànica
Família de l’ordre de les brials, integrada per molses de caulidis estoliniformes i ramificacions dendroides.
El gènere més important és el Climacium
grimmiàcies
Botànica
Família de molses de l’ordre de les brials que són petites i fan coixinets damunt les roques.
funariàcies
Botànica
Família de brials composta per molses acrocarpes de fulles imbricades, còncaves i agudes, i de càpsules amb perístoma doble i espiralat.
L’espècie més comuna és Funaria hygrometrica , que és cosmopolita i creix sobre sòls carbonosos
artrodonts
Botànica
Grup de molses brials, les dents del perístoma de les quals, primes i articulades, són restes de les membranes de les cèl·lules primordials.
bríum
Botànica
Gènere de molses acrocarpes, de l’ordre de les brials, de gametòfit petit i amb esporangi gros, d’urna cilíndrica i pèndula castanya o, a vegades, roja.
Atenyen de pocs millímetres a 15 cm d’alçada total