Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
bulbós | bulbosa
escalunya
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, de tija cilíndrica buida i flors estrellades de color blanc blavós, aplegades en umbel·la terminal, la qual sovint presenta bulbils.
És conreada pels seus bulbs, que, adobats, són comestibles
bulbífer | bulbífera
vivaç
Botànica
Dit de l’herba perenne les parts epigees de la qual són anuals.
Les plantes vivaces tenen rizomes, tubercles, bulbs o òrgans subterranis molt desenvolupats, i en general són geòfits o hemicriptòfits
catafil·le
Botànica
Fulla esquamiforme situada per damunt dels cotiledons i per sota dels nomofil·les o fulles en sentit restrictiu.
Els catafilles recobreixen els borrons i formen els bulbs en aquest darrer cas van carregats amb materials de reserva
ceba d’Amposta
Botànica
Varietat de cultiu de ceba no híbrida, de bulb globós fort, amb totes les capes molt compactes, la capa exterior de color morat vermellós i les túniques interiors una mica morades.
És una ceba molt cultivada i apreciada pels seus bulbs, que es conserven durant molt de temps sense grillar-se
corona imperial
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, oriünda de Pèrsia.
Fa un escapus de 60 a 120 cm, guarnit a la base amb fulles lanceolades i coronades per un verticil de flors penjants campanulades, vermelles, fètides, damunt el qual s’insereix un floc de fulles petites És una planta de creixement ràpid i vol un sòl sa i ric en matèria orgànica La florida és primaveral, i la plantació dels bulbs té lloc per l’agost i el setembre
all
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de fulles amplament linears i tija cilíndrica, fullosa fins a la meitat, culminada per una umbel·la de flors blanques o vermelloses; bulb arrodonit i comes tible, anomenat cabeça, compost de nombroses unitats, anomenades grans.
Tota la planta, però sobretot el bulb, conté alliïna i allicina, substàncies d’olor alliàcia característica Són varietats importants l’ all blanc comú , d’interès per la llarga conservació de les cabeces, l’ all rosa primerenc , que hom recull i consumeix tendre, i l’ all roig , molt productiu Originari de l’Àsia central, és conreat a l’occident des de l’antigor Bé que visqui en tots els climes, prefereix els temperats i mediterranis es fa en terrenys fèrtils, sorrencs i lleugers, però secs i assolellats, perquè la humitat podreix fàcilment els bulbs Es propaga per sembra de…