Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
cèl·lula annexa
Biologia
Botànica
A les angiospermes, cèl·lula que és tocant a un tub cribrós i hi és comunicada per nombrosos plasmodesmes i perforacions.
És més petita que aquest i té un nucli ben visible i un citoplasma dens
cèl·lula auxiliar
Biologia
Botànica
En els rodòfits, cèl·lula pròxima a l’ovocèl·lula, rica en substàncies de reserva que poden ésser posades a disposició de l’ovocèl·lula fecundada, bé per fusió d’ambdues, bé per penetració del nucli diploide fins a la cèl·lula auxiliar o bé per unió mitjançant un filament absorbent.
cèl·lula nutrícia
Biologia
Botànica
Cèl·lula rica en materials de reserva, que en algunes florídies contribueix a la nutrició del gonimoblast, i que en algunes hepàtiques aporta substàncies nutritives a l’esporogoni durant la maduració d’aquest.
cèl·lula mare
Biologia
Botànica
Cèl·lula que origina, sovint per divisió meiòtica, unes altres cèl·lules amb un paper gairebé sempre reproductor, com, per exemple, les cèl·lules mares de les espores (briòfits, pteridòfits), dels grans de pol·len (plantes superiors), dels espermatozoides (en els anteridis), etc.
cèl·lula pètria
Biologia
Botànica
Esclereida isodiamètrica de membrana fortament lignificada que es troba en les estructures corticals de les dicotiledònies, a les cloves dels fruits secs, etc.
cèl·lula oclusiva
Biologia
Botànica
Cadascuna de les dues cèl·lules que flanquegen l’estoma, les quals contenen generalment molts cloroplasts i inclusions de midó i regulen, mitjançant variacions de turgència, l’obriment i el tancament de l’estoma.
dangeàrdia
Botànica
Estructura típica dels filaments dicariòtics del miceli dels ascomicets i dels basidiomicets.
És format per divisió dels dos nuclis de la cèllula terminal i repartiment dels quatre nuclis fills, de la manera següent els que procedeixen del nucli proximal resten separats per un septe, i un dels que procedeixen del nucli distal roman a la nova cèllula apical juntament amb un dels anteriors, i l’altre passa a la cèllula inferior per un diverticle lateral, l' uncínul o la fíbula , alhora que un altre septe el separa de la cèllula superior
púsula
Botànica
En les dinoflagel·lades, vacúol situat vora el solc longitudinal, amb funcions nutritives i excretores.
Les púsules són sovint grosses i a vegades colorades, i sol haver-n'hi dues a cada cèllula