Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
cicatriu
Botànica
Senyal que deixa en una planta la caiguda d’una fulla, bràctea, etc.
quina sublimada
Botànica
Farmàcia
Preparat capil·lar a base de tintura de quina, essències i sublimat corrosiu (clorur mercúric).
És emprat contra la caiguda dels cabells i com a parasiticida, contra els polls del cap Pediculus capitis
Aimé-Jacques-Alexandre Bonpland
Botànica
Botànic i viatger francès, company de viatge de Friedrich Heinrich Alexander von Humboldt, en col·laboració amb el qual escriví Plantae aequinocciales
(1805-09), on són descrits un gran nombre d’espècies i de gèneres nous.
Posteriorment fou superintendent del jardí de la Malmaison, i a la caiguda de Napoleó emigrà a l’Amèrica del Sud
anemocor | anemocora
Botànica
Dit de les plantes que disseminen llurs gèrmens mitjançant el vent.
Les diàspores, generalment llavors o fruits, d’aquestes plantes, o bé són petites, com en les orquídies, o bé porten apèndixs ales, plomalls que retarden la caiguda i faciliten el transport pel vent
quina
Botànica
Farmàcia
Escorça de les cincones, sobretot Cinchona calisaya, C.officinalis i C.succirubra, de les quals hom extreu, respectivament, la quina groga, la de Loja i la roja
.
Conté uns vint alcaloides, el més important dels quals és la quinina La quina és emprada com a neurotònic i estimulant Com a antimalàric i febrífug és preferible l’ús de l’alcaloide quinina La tintura de quina ha estat emprada contra la caiguda dels cabells
abscisió
Botànica
Ruptura basal del peduncle de les fulles o els fruits que comporta, per tant, la seva caiguda.
defloració
Botànica
Caiguda de les flors d’una planta, de les quals no resten sinó les parts a esdevenir el fruit.
defoliant
Botànica
Agronomia
Cadascuna de les substàncies químiques que per llur acció antagonista sobre les auxines produeixen la caiguda de les fulles dels vegetals.
Els defoliants foren emprats abundosament per l’exèrcit dels EUA al Vietnam, on àmplies zones de la jungla i dels arrossars foren aspergides des d’avions Vint-i-quatre hores després d’aquest tractament les fulles es marceixen, i al cap de sis setmanes cauen Cal remarcar els imprevisibles efectes en l’equilibri ecològic que pot produir l’aplicació d’aquestes substàncies
cascall
Cascall ( Papaver Somniferum )
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papaveràcies, de tija robusta, fistulosa, poc ramificada, de 50 a 100 cm, amb grans fulles amplexicaules, glauques, lobulades i ondulades, i flors grosses, de pètals de colors de rosa, blaus o violacis, amb l’ungla negrosa.
El fruit, anomenat també cascall , és una càpsula globulosa, coronada d’un ample disc sota el qual s’obren els porus, per on surten les llavors, que són molt nombroses de 25 000 a 30 000 Originària de l’Àsia Menor, també es conreada des de la regió mediterrània fins a la Xina, amb un centre particularment important a l’Índia vores del Ganges, altiplà de Malwa Als Països Catalans, hom la conrea com a planta ornamental sobretot les varietats dobles i també és subspontània Cap a França i Europa Central és conreada per les llavors, oleaginoses, de les quals és extret un oli emprat com a…
ametller
Flors d’ametller
© Lluís Prats
Botànica
Agronomia
Petit arbre d’origen oriental, de la família de les rosàcies, molt cultivat a la regió mediterrània, de fulles lanceolades i dentades, i de flors blanques o feblement rosades que apareixen en gran abundor, abans que les fulles, en ple hivern.
El fruit és l’ ametlló , i la llavor s’anomena ametlla L’ ametller d’ametlles dolces P amygdalus varietat dulcis fa ametlles comesti bles al contrari, l’ ametller amarg o agre P amygdalus varietat amara fa ametlles amargues, no comestibles, emprades, però, en farmàcia L’ametller és propi de terres de secà, rústec, de creixement ràpid i cicle llarg, car viu de 75 a 80 anys, poc exigent en la qualitat dels sòls els calcaris argilosos són, però, els més aptes, que agraeix un bon adobament, sobretot de potassi És arbre de terra baixa, de llocs airejats, protegit dels vents freds Es…