Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
cal·lus
Botànica
Deposició de cal·losa que obtura les plaques cribroses en arribar el període de repòs.
cal·lus
Botànica
Conjunt de teixits parenquimàtics que apareixen en les ferides segregats per un càmbium produït gràcies a l’estímul de necrohormones.
També es forma un callus en els empelts
cal·losa
Botànica
Substància que recobreix les plaques cribroses quan comença el període de repòs i forma un cal·lus que en alguns casos, com en el cep, es fon, mitjançant enzims, quan torna el període vegetatiu.
cal·lítrique
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les cal·litricàcies, monoiques, de tiges primes i ramoses i fulles oposades no estipulades, amb les flors masculines reduïdes a un estam i les femenines a un ovari bicarpelar amb dos estils, cadascun dividit en dos lòbuls amb un òvul cadascun.
El fruit és un esquizocarp Són plantes pròpies de les aigües dolces estancades o de corrent molt lent
cal·litricàcies
Botànica
Família de tricoccals constituïda per un sol gènere, Callitriche, amb unes 25 espècies, les cal·lítrique, de distribució cosmopolita.
cal·la
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes amb rizoma, de la família de les aràcies, de fulles grosses i ovades i d’espata curta i el·líptica, més llarga que l’espàdix.
Creixen als aiguamolls del centre de l’Amèrica del Nord, i són també conreades en jardineria L’espècie més coneguda és Cpalustris
alternança irregular
Botànica
Agronomia
Alternança practicada quan per qualsevol circumstància cal desistir del conreu que correspondria segons l’alternança prefixada.
Hom retorna a la regularitat en ésser possible
paleobotànica
Paleontologia
Botànica
Branca de la botànica que estudia les plantes fòssils i que empra els mètodes d’estudi de la paleontologia, de la qual cal considerar-la també una part.
inflorescència
Botànica
Conjunt de flors agrupades.
Les inflorescències són de dos tipus racemoses, botrítiques o indefinides , si l’eix creix indefinidament, i cimoses o definides , si l’eix acaba en una flor i el creixement esdevé lateral Una inflorescència és simple si les ramificacions de l’eix principal són uniflores, i composta si són multiflores Sovint les inflorescències presenten hipsofilles bràctees i bractèoles Entre les inflorescències racemoses cal esmentar l’ament, l’espàdix, l’espiga, el corimbe i el raïm, en les quals l’eix principal és el més desenvolupat també cal esmentar el capítol, el glomèrul i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina