Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
cua de cavall
Cua de cavall (Equisetum telmateia)
bathyporeia (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les equisetàcies, amb branques verticil·lades, d’aspecte molt característic.
Tenen tiges solcades i amb feixos conductors collaterals i tancats Les fulles, petites i verticillades, són poc o molt concrescents i formen una beina Els esporangiòfors, peltats, es disposen en estròbils al capdamunt de les tiges En general, viuen a la vora de recs i rierols o en paratges humits
dicksònia
Botànica
Falguera de la família de les dicksoniàcies, de port arborescent, semblant a una palmera, originària d’Austràlia i Tasmània.
Té un rizoma gruixut, que pot assolir uns 60 cm de diàmetre, i una tija vertical, de fins a 10 m d’alçada, coberta de fibres de color bru ataronjat les fulles frondes poden mesurar fins a 2 m, són arquejades i profundament dividides i surten formant una roseta al capdamunt de la tija És una espècie molt apreciada com a planta ornamental pel seu port característic i la textura de les seves fulles És cultivada a l’aire lliure en jardins temperats litorals, mentre que en zones més fredes només pot viure a l’interior
coma
Botànica
Grup de fulles o de bràctees situades al capdamunt de certes inflorescències i infrutescències, com és ara les del tomanyí, les de l’ananàs i les de la corona imperial.
arbre
Parts principals d’un arbre
© Fototeca.cat
Botànica
Planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura.
Descripció Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària mínima la màxima ateny poc més de 100 m en les sequoies de Califòrnia i en alguns eucaliptus d’Austràlia, presenta un eix simple, anomenat tronc , el qual lleva, en l’anomenada enforcadura a una certa distància del sòl, unes primeres branques gruixudes dites besses o cimals , de les quals surten ramificacions de segon ordre, menys engruixides, i així successivament fins a arribar als branquillons més prims, els tanys Les besses o els cimals, les ramificacions i el conjunt de fulles o fullatge constitueixen la capçada , disposada a continuació…
arboç
Arboç
jxandreani (cc-by-3.0)
Botànica
Petit arbre o arbust, de la família de les ericàcies, de fulles força grans, lluents, lanceolades, finament dentades, tot l’any verdes; les flors són blanques, tardorals, disposades en ramells al capdamunt de les branques, i el fruit, la cirera d’arboç, també tardoral, és comestible.
Viu en alzinars poc densos
taperera
Botànica
Mata de la família de les caparàcies, de tiges fins d’1 m de llarg, sovint penjants, de fulles alternes, ovades, glabres, de color verd cendrós, generalment amb espines estipulars a la base dels pecíols; de flors blanques o d’un lila pàl·lid, zigomorfes, tetràmeres i d’ovari súper, situat al capdamunt d’un ginòfor, i de fruits en baia.
Les gemmes florals són les tàperes i els fruits són els taperots Es fa en parets i roques, a la regió mediterrània
cirerer
cirerers florits
© Fototeca.cat
Fructicultura
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, normalment poc alt, que pot atènyer, però, fins a 15 m d’alçària, de tronc ben definit, amb escorça d’un gris rogenc lluent que es desprèn en bandes primes transversals, fulles ovatooblongues amb una o dues glàndules vermelles al capdamunt del pecíol, acuminades i serrades, amb dents profundes però obtuses, flors blanques, agrupades en nombre de 2 a 6 en umbel·les sèssils, i fruits drupacis, les cireres.
La forma espontània, o cirerer bord , viu a la major part d’Europa, però és rar a la regió mediterrània A Catalunya viu als boscs de la muntanya mitjana i als llocs humits de terra baixa Abunda a Europa com a arbre conreat, i sovint viu naturalitzat Les cues dels fruits són utilitzades popularment per a preparar una decocció amarga, d’efectes diürètics La fusta, de color clar, semidura i compacta, pot ésser tenyida fàcilment per a fer-la semblant a fustes valuoses d’uns altres colors, i singularment a la caoba és emprada, tenyida o no, en la fabricació de mobles És un arbre resistent, que pot…