Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
budleiàcies
Botànica
Família de plantes dicotiledònies, característiques de les zones tropicals i subtropicals, representada en la nostra flora per la budleia.
sorus

Sorus
© Xevi Varela
Botànica
En els pteridòfits, i especialment en els filicòpsids, grup d’esporangis.
Els sorus són situats en els esporofilles i solen tenir formes característiques, generalment arrodonides o oblongues
rizoforàcies
Botànica
Família de mirtals constituïda per plantes arbòries o arbustives, típicament amb arrels fúlcries i amb arrels respiratòries, de fulles simples generalment oposades, de flors regulars hermafrodites i de fruits en baia, en drupa o en aqueni.
Comprèn prop de 100 espècies, moltes de les quals, com el mangle roig Rhizophora mangle , són característiques del manglar
amfisarca
Botànica
Fruit plurilocular, procedent d’ovari súper, de part externa (exocarp) dura i lignificada i l’interior carnós, amb nombroses llavors, com el del baobab.
Es diferencia de la pepònide per les característiques de l’ovari i la divisió que presenta en diferents compartiments
dinòspora
Botànica
Cèl·lula reproductora que presenten algunes cianofícies i algues immòbils, com també les blastodinials.
Té les característiques de les dinoflagellades, i hom interpreta la seva presència com a signe de parentiu amb elles
nectariner
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, varietat de presseguer, de la família de les rosàcies, conreat pels seus fruits (nectarines).
El port i les característiques foliars del presseguer i del nectariner són idèntiques La varietat nectarina és coneguda des de fa més de 2000 anys La reproducció es fa per empelt Les nectarines, però, també poden sortir, de forma accidental, en presseguers normals com a resultat d’una mutació en una gemma
càpsula

Càpsula de cotoner encara tancada
Alexander Rey (CC BY 2.0)
Botànica
Fruit sec, pluricarpel·lar, sincàrpic, unilocular o plurilocular, dehiscent i generalment amb moltes llavors.
Segons el tipus de dehiscència, la càpsula pot ésser poral , com en la rosella i els conillets loculicida , com en els lliris septicida , com en la didalera septífraga , com en el neret o ventricida , com en el cas de la genciana Algunes càpsules amb característiques particulars reben diversos noms síliqües, pixidis, elateris, etc
bennettitòpsids
Botànica
Classe de gimnospermes constituïda per un gran nombre de restes fòssils de plantes que existiren durant l’era secundària.
Eren plantes semblants als cicadòpsids, de port molt divers, des de petites herbes fins a arbres mitjans Presentaven tija eustèlica, fulles generalment grosses i pinnades, flors sovint hermafrodites, a diferència de les altres gimnospermes, amb fulles carpellars extremament reduïdes que tenien un únic primordi seminal a l’àpex, i estams sovint pinnats Aparegueren segurament al final del Permià, assoliren el màxim expandiment durant el Juràssic i s’extingiren al Cretaci superior Molts autors, atesa la presència de flors hermafrodites i d’altres característiques morfològiques,…
llimona

Llimones
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit del llimoner.
Bé que les característiques poden diferir d’una varietat a una altra, és de forma ovoide, d’uns 6 cm de diàmetre i 10 cm de llargada, amb un sortint en forma de mugró a la base, pell de color groc, més o menys rugosa, i polpa groguenca, sucosa, dividida en grills i de gust àcid És emprada en gastronomia com a aromatitzant, i amb el suc hom prepara la llimonada Als Països Catalans, la importància de la llimona ha estat sempre inferior a la dels altres cítric Per varietats, bé que la primofiore i d’altres siguin més apreciades, domina absolutament la verna , més productiva Les…
aïzoàcies

aïzoàciesCarpobrotus Edulis
Botànica
Família de centrospermes integrada per 143 gèneres que comprenen unes 2.300 espècies de plantes herbàcies i petits arbusts, anuals o perennes, més o menys suculents, de distribució pantropical, sobretot sud-africana.
Presenten fulles enteres, generalment simples, alternades o oposades, amb o sense estípules Les flors són solitàries, usualment bisexuals, agrupades en inflorescències cimoses tenen cinc sèpals imbricats, i molts estams, perigins i sovint amb filaments connats l’ovari és de cinc estigmes, amb nombrosíssims òvuls El fruit és en càpsula, i la llavor posseeix un embrió llarg i corbat, envoltat d’endosperma farinós Tot el seguit de característiques pròpies de les aïzoàcies és el resultat de la seva adaptació a climes secs, de forta insolació i llargues sequeres Això les ha obligades…