Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
cariofil·làcies
Botànica
Família de centrospermes integrada per unes dues mil espècies de plantes herbàcies o sufrutescents de tiges nuoses, pròpies principalment dels països de clima temperat.
Presenten fulles, moltes vegades estipulades, oposades i generalment enteres i sovint estretes les flors són actinomorfes, generalment pentàmeres, amb el periant diferenciat en calze i corolla o bé simple i sepaloide, de vegades proveït fins i tot d’un involucre d’hipsofilles per sota del calze les inflorescències solen ésser cimoses Algunes cariofillàcies, com els clavells, són conreades com a ornamentals Cariofillàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Agrostemma githago niella, clavell d’ase, clavell de blat Arenaria sp arenària Cerastium sp pelovella Cerastium tomentosum cerasti…
centrospermes
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies.
Agrupa diverses famílies de plantes gairebé sempre herbàcies amb fulles simples i flors actinomorfes, unisexuals o hermafrodites aïzoàcies, amarantàcies, cactàcies, cariofillàcies, fitolacàcies, nictaginàcies, portulacàcies i quenopodiàcies
Àngels Cardona i Florit
Àngels Cardona i Florit
© Fototeca.cat
Botànica
Botànica.
Es llicencià en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona l’any 1963, i obtingué el grau de doctora per la mateixa universitat el 1972 amb la tesi Funcionalisme i ecologia d’algunes comunitats vegetals barcelonines , amb la qual guanyà el premi Pius Font i Quer de l’Institut d’Estudis Catalans 1972 Fou professora de botànica a la facultat de biologia de la Universitat de Barcelona entre els anys 1963 i 1985 El curs 1984-85 passà a treballar a la facultat de ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona Bellaterra, on el 1986 guanyà per concurs oposició la càtedra de biologia…
minuàrtia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les cariofil·làcies, de fulles oposades linears, de flors blanques i de fruits capsulars.
Són pròpies, sobretot, de les muntanyes del sud d’Europa Fou descrit per Joan Minuart i Parets
herniària
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia ajaguda, de la família de les cariofil·làcies, de fulles el·líptiques i de flors menudes i verdoses, reunides en glomèruls.
Es fa en sòls arenosos, a tot Europa Té propietats diürètiques i litrotríptiques
clavellet
Clavellet
José María Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de fulles linears o lanceolato linears, flors d’un rosa purpuri i fruit capsular.
paroníquia
Botànica
Gènere d’herbes, de la família de les cariofil·làcies, generalment prostrades, amb glomèruls de flors coberts de bràctees d’un color blanc argentí.
Es fan en terres mediterrànies
clavellet de Sant Isidre
Clavellet de Sant Isidre
Magnus Manske (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de fulles basals, linears, i flors grosses, fragants, de colors diversos, conreada com a ornamental.
clavell muntanyenc
Clavell muntanyenc
Tommy Andriollo (CC BY-SA)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges glabres, que arriben a fer fins a 50 cm de llargària, i fulles linears acuminades.
Fa glomèruls terminals de flors pentàmeres, purpurines, amb el calicle tan llarg com la meitat del calze i amb els pètals dentats Creix als pasturatges pirinencs i a l’Europa mitjana