Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
caulidi
Botànica
Tigeta dels briòfits.
És anàloga a la tija dels cormòfits, però, a diferència d’aquesta, que pertany a l’esporòfit, forma part del gametòfit No n'és, doncs, homòloga Té una estructura molt simple, bé que en alguns gèneres Polytrichum arriba a presentar diferenciacions conductores i mecàniques
acrocarp | acrocarpa
Botànica
Dit de les molses que tenen primer els arquegonis i després els esporogonis implantats a l’àpex del caulidi.
briòfits
briòfits o molses
© Fototeca.cat
Botànica
Divisió de plantes arquegoniades caracteritzades perquè tenen la generació esporofítica unida a la gametofítica i normalment paràsita d’aquesta darrera.
Comprèn les plantes autotròfiques terrestres més simples, privades encara de diferenciacions conductores o molt poc diferenciades en aquest sentit L’aigua ha d’arribar a les cèllules assimiladores principalment per impregnació i difusió, i per això aquestes plantes són de mida petita, des d’1 o 2 mm fins a uns 10 o 15 cm, en general, i fins a 60 cm d’alçària com a màxim Generalment hom els distribueix en tres classes antocerotòpsids 100 espècies, hepàtiques 9 000 espècies i molses 14 500 espècies Les espores, isòspores i haploides, generalment verdes, són dispersades pel vent i germinen tot…
anacrogin | anacrògina
Botànica
Dit de les hepàtiques folioses els arquegonis de les quals —i també després els esporogonis— neixen als costats del caulidi, no pas a l’àpex.
calobrials
Botànica
Petit ordre d’hepàtiques que comprèn tres gèneres, de característiques molt primitives, amb gametòfit sense rizoides i amb fil·lidis no lobulats, no disposats tot al volt del caulidi, i esporòfit amb càpsula dehiscent per quatre fissures longitudinals i elàters entre les espores.