Resultats de la cerca

Féu investigacions sobre la fermentació 1921-23, la vegetació, la fisiologia vegetal, etc Membre de diverses societats científiques nord-americanes, contribuí a l’estudi dels recursos naturals d’Àfrica i de l’Amèrica Llatina

De molt jove començà a collaborar en les activitats científiques de l’Institut Botànic de Barcelona, on formà part del grup de botànics que sota la direcció de P Font i Quer realitzava treballs florístics i geobotànics Intervingué en moltes de les campanyes d’exploració que es feien als Països Catalans Estudià ciències naturals a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1953 amb la qualificació màxima La seva tesi doctoral fou un estudi sobre la flora i vegetació de l’alta conca del Cardener i fou presentada l’any 1959 Durant els seus estudis a la universitat tingué com…

Professor a Copenhaguen, féu diverses expedicions científiques pels països escandinaus i a l’Amèrica del Sud És considerat com el fundador de l’ecologia vegetal Són notables les descripcions que féu de la flora àrtica i de la del Brasil La seva obra més notòria és Plantesamfund Gruntraek af den økologiscke Plantengeografi ‘Comunitats vegetals Introducció a la geobotànica ecològica’, 1895, la traducció de la qual a l’anglés 1909 influí poderosament en el desenvolupament de l’escola ecològica anglosaxona

Estudià la flora del massís del Canigó i en general del Conflent i també del Vallespir, el Rosselló i el Capcir Collaborà amb Henri Gaussen a la Carte des productions végétales des Pyrénées , i fou president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals Al costat d’obres científiques, com Florula de Sorède et Lavaill Pyrénées Orientales 1904, Observations sur la flore des Pyrénées Orientales 1932 o Les zones de vegetació al Canigó 1926, és autor de dos reculls de noms populars de plantes catalanes

Fou el primer catedràtic de botànica de la Universitat de Barcelona després de la seva restauració, el 1846 Anà després a Sevilla i a Madrid 1847, on fou també nomenat director del Jardín Botánico 1868 i membre de la Real Academia Española És autor del primer catàleg de plantes de Catalunya que ha estat publicat 1846, que Antoni Cebrià Costa esmenà i amplià uns quants anys després, i també d’altres obres, més bibliogràfiques que científiques, on reuní, però, moltes informacions abans disperses entorn de les plantes de la península Ibèrica i també moltes referències biogràfiques…

És situat al parc de Montjuïc Té laboratoris, biblioteca, arxiu, sala de conferències i un herbari inclou el Gabinet Salvador, declarat bé cultural d’interès nacional el 2014 És centre d’investigació i de divulgació D’ençà del 1946 edita anualment la revista Collectanea Botanica És dirigit per Teresa Garnatje des del 2015, que fou precedida en el càrrec per Pius Font i Quer 1934-39, Antoni de Bolòs 1944-59, Oriol de Bolòs 1965-85, Josep M Montserrat i Martí 1986-2004, Alfonso Susanna 2005-13 i Valentí Rull 2014 Des del 2003 ocupa un nou edifici, projectat per Carles Ferrater, situat dins el…

Doctorat en Enginyeria Agrònoma i en Ciències Biològiques, en 1965 fou nomenat catedràtic de fisiología vegetal de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms, on es dedicà a la docència i la investigació Arran de la reforma universitària de 1987, fou director del departament de biologia vegetal de la Universitat Politècnica de Madrid Entre les seves aportacions cal esmentar la creació d’un banc de germoplasma vegetal 1966, el primer del món a especialitzar-se en flora espontània, decisiu en la recuperació d’algunes espècies extingides com ara la crucífera Diplotaxis siettiana a partir de…