Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
antígon
Botànica
Planta enfiladissa originària de Mèxic, de la família de les poligonàcies, de tija fina, fulles cordiformes i flors rosades, nombroses, disposades en inflorescències racemiformes acabades en circell.
Emprada en jardineria
llentia
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de fulles paripinnades terminades en circell, de flors blanques o violàcies, de fruits en llegum i de llavors lenticulars comestibles.
Originària del SW d’Àsia, és conreada des de temps molt antic
arvellola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de fulles paripinnades, amb circell, i flors solitàries de color purpuri, que viu a les pastures seques de l’alta muntanya, als Pirineus, a Penyagolosa, etc, sobretot en terreny calcari.
guixó
Botànica
Planta herbàcia anual enfiladissa, de la família de les papilionàcies, de tiges de 20 a 60 cm, de fulles amb circell i amb un parell de folíols linears, de flors solitàries purpúries i de llavors brunes puntejades de negre.
Es fa en terres de conreu i llocs herbosos de la regió mediterrània
gerdell
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles reduïdes a un circell, però amb un parell d’estípules foliïformes hastades, de flors solitàries de color groc i de fruit en llegum.
Es fa sobretot en els camps de cereals
veça
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, enfiladissa, de 30 a 80 cm, pubescent, de fulles paripinnades i terminades en circell, amb els folíols cuneïformes i mucronats, de flors purpúries, generalment geminades, i de fruits lleguminosos grossos, sovint de color bru un cop madurs.
Creix espontàniament en camps i herbassars, a tot Europa És conreada com a planta farratgera i de gra
guixa
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de tiges enfiladisses i alades, de 30 a 50 cm de llargària, de fulles amb circell i amb dos folíols estretament lanceolats, de flors solitàries de color blanc, rosat o blavós, i de llegums oblongs amb llavors comprimides i verdoses.
És conreada per a aliment del bestiar i també es fa subspontàniament
pèsol d’olor
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, una mica pubescent, de tiges alades de 50 a 200 cm de llargària; de fulles compostes de dos folíols, terminades en circell i amb estípules mig sagitades; de flors purpúries, grosses, oloroses, agrupades en raïms pauciflors o àdhuc uniflors, i de fruits en llegum.
Endèmica de la Itàlia meridional i de Sicília, és conreada com a ornamental
pesolera
pesolera
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, glauca, de tiges enfiladisses de 50 a 200 cm de llarg; de fulles paripinnades i terminades en circell, amb folíols el·líptics i amb estípules grosses i ovals; de flors blanques o purpúries, agrupades en raïms triflors; de fruits en llegum, i de llavors (els pèsols) rodones, verdes o groguenques, i llises o rugoses.
Les llavors són consumides en fresc i en conserva, i la planta sencera és farratgera Oriünda de l’Àsia central, ja era conreada a Europa en temps neolítics Actualment és estesa a totes les regions temperades del món La plantació és feta en rengleres, preferentment en sòls llimosos, humits i ben drenats És atacada pel corc del pèsol Bruchus pisorum , per una bacteriosi, originada per Pseudomonas pisi, i per diversos fongs, entre els quals Ascochyta pisi, causant de l’antracnosi del pèsol La pesolera ha estat una important planta experimental en genètica i en fisiologia vegetal