Resultats de la cerca

Les plantes són éssers vius, en la majoria dels casos autotròfics, generalment immòbils, ordinàriament de creixement indefinit, i mancats de sistemes de relació El concepte de planta és poc científic, perquè inclou grups taxonòmics poc afins Alguns autors només consideren plantes els organismes pluricellulars amb cloroplasts i amb parets cellulars cellulòsiques Tradicionalment, però, també són considerats plantes els protocariotes, els protists autotròfics i els fongs Les cèllules vegetals típiques, pròpies de les plantes amb clorofilla, presenten característicament una paret cellular…

La sistemàtica vegetal continua aprofundint l’ús de tècniques de la biologia molecular per tal d’assolir propostes de classificació cada cop més afinades Al començament de l’any 1999 es publicà la primera classificació de les plantes vasculars basada exclusivament en dades de seqüències de material genètic aquestes dades foren obtingudes per un equip pluridisciplinari que analitzà seqüències de 545 espècies de 460 famílies per a 3 gens En el Congrés Internacional de Botànica Saint Louis, Missouri, 1999 es presentà una nova interpretació evolutiva de l’arbre de la…

Catedràtic de botànica a Montpeller 1808-16 i d’història natural a Ginebra 1816, on creà el jardí botànic Partidari dels sistemes naturals de classificació enfront del de Linné, imposà l’ús del seu mètode entre la majoria dels botànics del seu temps Lamarck li encomanà la tercera edició de la Flore française 1805-15, que precedí d’uns Principes élémentaires de botanique on exposà per primera vegada els seus principis de classificació La seva obra cabdal és el Prodromus systematis naturalis regni vegetabilis 1824-73, que deixà inacabada i que completaren el seu fill…

Desenvolupà l’estudi de la classificació sistemàtica de les plantes fou el primer a tractar, el 1875, les angiospermes i les gimnospermes com a categories primàries i coordinades

Lluís XV li encarregà el traçat dels jardins del Trianon, a Versalles, el 1759 Elaborà un mètode natural per a la classificació de les plantes que fou continuat pel seu nebot Antoine-Laurent de Jussieu

Fou superintendent del museu de la Universitat d’Uppsala Les seves obres són bàsiques per a la classificació dels bolets i els líquens, i cal destacar-ne Systema micologicum 1821-29 i Lichenographia europaea reformata 1838

Fou un dels precursors de la sistemàtica moderna Aplicà la forma i l’estructura del fruit a la classificació de les umbellíferes 1672 i posteriorment generalitzà aquest mètode a la seva Plantarum Historia universalis oxoniensis 1680

Autor de nombrosos treballs de botànica sistemàtica i de florística i geografia botànica nord-americanes, fou el propagador més important del darwinisme als EUA i un dels primers botànics que aplicà les idees evolucionistes a la classificació dels vegetals

Deixeble de JBraun-Blanquet, ha estat un impulsor important de la cartografia de la vegetació en creà el primer centre mundial, el 1932, a Hannover i de la classificació sistemàtica de les unitats de vegetació, descrites segons la metodologia sigmatista