Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
taronger
Tarongers
© C.I.C-Moià
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 3 a 7 m d’alçària, de capçada arrodonida, de fulles el·líptiques agudes, amb el pecíol estretament alat, de flors blanques i oloroses, solitàries o en petits ramells, i de fruits (les taronges
) en hesperidi, globosos, de polpa dolça i sucosa, i de pela gruixuda, granelluda i de color ataronjat.
És oriünd de la Indoxina i el seu conreu, molt antic, és actualment estès a totes les regions de clima mediterrani El País Valencià n'és una de les principals zones productores del món Comprèn moltes cultivars Vol un clima sec i càlid, regs i sòl fèrtil
pelaguer plomós
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 40 a 80 cm d’alçada, de fulles filiformes, enrotllades i d’inflorescència estreta amb els lemmes proveïts d’una aresta plomosa de 15 a 30 cm de llarg.
Es fa en llocs secs i pedregosos, principalment a les estepes i en terres de clima continental
ull de bou
Ull de bou
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 20 a 70 cm d’alçada, de fulles pinnatipartides i de capítols grocs, o blancs i grocs.
És una herba viària comuna a les terres mediterrànies de clima temperat que procedeix de l’Àsia sud-occidental
aranger gran
Botànica
Agronomia
Arbre semblant a l’aranger, de la família de les rutàcies, però més gros, amb menys espines i amb ales peciolars no tan dilatades; els seus fruits són les aranges grans
.
Indígena de Malàisia i de la Polinèsia, ha estat introduït a les Antilles i en altres terres de clima calorós
arbre esclerofil·le
Botànica
Arbre de fulla persistent, endurida, coriàcia i petita, com la de l’alzina i l’olivera.
Correspon a medis climàtics bastant secs, i és el tipus d’arbre característic de la regió mediterrània i les zones de clima semblant, on les pluges estivals són escasses
forma biològica
1, faneròfits; 2-3, camèfits; 4, hemicriptòfits; 5-9, criptòfits
© Fototeca.cat
Ecologia
Botànica
Grup de plantes que tenen uns caràcters morfològics comuns, relacionats amb l’adaptació al medi, i que no tenen necessàriament afinitats sistemàtiques.
C Raunkiaer definí les formes biològiques atenent l’alçada de les gemmes hivernants, i demostrà que aquesta característica va relacionada amb el clima Les principals formes biològiques són els faneròfits , els camèfits , els hemicriptòfits, els criptòfits i els teròfits
surera
alzines sureres
© MC
Indústries forestals
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les fagàcies, de fins a 20 m d’alt, d’escorça amb molt de suro, de fulles ovals, lleugerament sinuatodentades, endurides i tomentoses pel dessota, de flors masculines en aments i flors femenines aïllades o en petits grups, i de fruits en gla.
Es fa sobre substrats silícics, en zones de clima marítim humit, a la regió mediterrània occidental De les sureres és tret el suro, en pannes, amb eines apropiades, en torns de 8 a 10 anys se n'origina una important indústria
cordilina
Cordilina ( Cordyline australis )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes arborescents tropicals, de la família de les liliàcies, que inclou unes dotze espècies.
Les tiges tenen creixement secundari, i les fulles, ensiformes, són agrupades densament a l’extrem de les branques Fan flors blanques o liles, disposades en panícula terminal, i fruits en baia Són plantes rústiques que s’adapten molt bé al clima mediterrani
botja pudent
Botànica
Mata de la família de les compostes, de fulles persistents, blanquinoses, dividides en brots arrodonits, tija una mica lignificada, de 10 a 30 cm d’alçada, molt ramificada, i petits capítols agrupats en panícula.
Viu en terres argiloses, àrides, riques en sals, especialment en nitrats, a les terres de clima sec de la regió mediterrània i als semideserts de l’Àsia central Planta molt olorosa pel seu contingut en eucaliptol i càmfora, ha estat emprada en medicina popular com a vermífug
palinologia
Botànica
Geologia
Medicina
Estudi del pol·len i de les espores.
El coneixement morfològic i estructural dels grans de pollen i de les espores ha avançat molt amb l’ús de la microscòpia electrònica Els caràcters palinològics tenen molt de valor en la taxonomia vegetal moderna La palinologia és molt important també en la geologia del Quaternari Les anàlisis pollíniques de torberes i estrats permeten de datar-los i de conèixer per a cada època els principals tipus de vegetació, en correlació amb el clima També és important l’estudi dels pollens en relació amb l’allèrgia, car són poderosos allèrgens