Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Paul Cousturier
Botànica
Història del dret
Administrador colonial i botànic francès.
Fou el primer governador de la colònia francesa de la Guinea 1890-1904 En abandonar la seva activitat administrativa començà a herboritzar per Provença, Còrsega, Andorra i Creta Juntament amb Michel Gandoger publicà una Florule de la République d’Andorre 1913
alvocater
Alvocater
CC0
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les lauràcies, originari de Mèxic i de l’Amèrica Central, de fulles coriàcies i flors en panícula, molt cultivat actualment a la majoria dels països càlids pel seu fruit, l’alvocat.
És un arbre de creixement ràpid que vol terrenys fèrtils i abundant irrigació a l’estiu Comença de donar fruit al quart o al cinquè any, i les collites, bé que no gaire abundants, són constants És plantat sovint, també, com a planta ornamental
arbust
Botànica
Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària màxima, que comença a ramificar-se arran de terra, o gairebé, i que lleva diversos troncs sense que cap d’ells esdevingui preponderant.
Quan és molt baix, de mig metre o menys, el vegetal arbustiu pren el nom de mata
Joan Pau Bouchard
Botànica
Educació
Mestre i botànic.
Gran coneixedor de la flora del Conflent, la Cerdanya i el Vallespir, començà a publicar, a partir del 1970, una Flora Catalana en dos volums, molt rica d’illustració, en la qual recull les plantes vasculars de la Catalunya del Nord, i un Primer herbari de la Flora d’Andorra 1981
caduc | caduca
Botànica
Dit de qualsevol òrgan que cau o desapareix més o menys aviat, com la fulla dels caducifolis o el calze de moltes flors, que es desprèn tot just comença la formació del fruit.
cal·losa
Botànica
Substància que recobreix les plaques cribroses quan comença el període de repòs i forma un cal·lus que en alguns casos, com en el cep, es fon, mitjançant enzims, quan torna el període vegetatiu.
Jagadis Chandra Bose
Botànica
Física
Físic i botànic indi.
Després d’estudiar a Calcuta i a Anglaterra Cambridge, fou professor de física al Presidency College de Calcuta 1885-1915 El 1895 començà a estendre els experiments de Hertz al domini de les ones de ràdio molt curtes, per tal de palesar la natura idèntica de les ones electromagnètiques i de les radiacions lluminoses Estudià la fisiologia vegetal amb aparells dissenyats per ell mateix, especialment el creixement de les plantes i la influència dels factors externs sobre elles, i la similitud amb els processos vitals dels animals En retirar-se, fundà i dirigí 1917-37 el Bose Research Institute,…
Mariano Lagasca Segura
Botànica
Metge i botànic aragonès.
Format a Tarragona i a València, on estudià medicina, anà a Madrid a estudiar botànica Collaborà en els “Anales de Ciencias Naturales”, on el 1802 publicà la Introducción a la Criptogamia española en collaboració amb DGarcía i Sde RClemente Durant la guerra del Francès exercí com a metge militar i publicà, a Oriola, els primers fascicles de les Amenidades naturales de las Españas Acabada la guerra, fou nomenat director del Real Jardín Botánico de Madrid i començà a preparar una monografia sobre les gramínies Durant el Trienni Constitucional fou diputat i hagué d’exiliar-se a Londres després…
Charles Flahault
Botànica
Botànic francès.
Fou un dels primers teòrics de la fitosociologia i l’iniciador de la cartografia de la vegetació Professor a la facultat de ciències de Montpeller, des del 1881 començà a estudiar els límits de la regió mediterrània a Occitània i a la Catalunya del Nord i les “zones de vegetació” d’aquests territoris A partir del 1894 proposà l’aixecament d’un mapa forestal i agrícola de França i, per a exemplificar-lo, féu l’aixecament de l’àrea corresponent al full de Perpinyà del mapa topogràfic de França a 1200 000, que comprèn tota la Catalunya del Nord llevat del sector més occidental de l’Alta Cerdanya…