Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
John Isaac Briquet
Botànica
Botànic suís, un dels representants més importants de l’escola neolinneana mediterrània.
Fou un dels principals promotors del codi de nomenclatura botànica Les seves aportacions a la florística mediterrània són molt importants, especialment la continuació de la Flore des Alpes Maritimes , que havia començat Émile Burnat, i el començament del Prodrome de la Flore Corse , que continuà René de Litardière
Émile Burnat
Botànica
Botànic suís.
És autor de nombrosos treballs florístics sobre les terres mediterrànies, dels quals cal destacar Notes sur un voyage botanique dans les îles Baléares et dans la province de Valence 1882, on recull moltes dades d’interès de la flora de Mallorca i del País Valencià, i el començament de la Flore des Alpes Maritimes 1892, que continuà després John Isaac Briquet
clavell de paper

Clavell de paper
GaudenciaMendoza (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, oriünda de Mèxic, de fulles oposades, ovato-cordiformes, una mica amplexicaules, i que fa capítols terminals solitaris de receptacle cònic o cilindraci, involucre de bràctees ovades marginades de negre, disc groc o ataronjat, pràcticament absent en les formes dobles, i lígules de color violeta, carmí, vermellós escarlata, blanc, rosat o groc.
L’alçària és de 85 cm en la varietat robusta , de 40 cm en la pumila i de 25 cm en la pomponica Planta rústica, té un bon ús en la confecció de massissos Requereix temperatures altes i regades abundants, sobretot al ple de l’estiu La sembra, en planter o directament, s’escau a la primavera, i floreix durant l’estiu i al començament de la tardor
serpeta
Botànica
Espècie paràsita, de la família de les convolvulàcies, sense arrels, de fulles de color bru, flors petites i verdoses i tiges primes, similars a fils, d’un color taronja brillant, que s’entortolliguen al voltant de l’hoste i als punts de contacte amb aquest emeten haustoris o arrels xucladores que penetren dins la planta i se n’alimenten.
Quan la llavor germina, si no troba aviat una planta per parasitar mor Creix sobre una gran quantitat d’hostes diferents, preferentment sobre plantes silvestres, però és una herba molt perniciosa en camps d’alfals i de trèvols És originària dels Estats Units i fou introduïda a Europa al començament del s XX, probablement amb llavors de trèvol o d’alfals A Catalunya és una espècie naturalitzada que s’està estenent molt ràpidament
alfàbrega
alfàbrega
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les labiades, molt olorosa, de fulles enteres, de color verd rogenc, ovals i lleugerament dentades.
Les flors són petites, blanques o rosades, agrupades per pisos a l’extrem de la tija Originària de l’Índia, és cultivada des de l’antigor com a ornamental, sovint en tests i padellassos, a la regió mediterrània Es propaga per llavors, sembrades sota vidre a començament de la primavera L’alfàbrega és molt apreciada com a condiment, i especialment com a ingredient per a l’elaboració de salses pesto Hom la cultiva, també, per tal d’extreure'n olis essencials 200-500 g per 100 kg de planta
dàlia
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les compostes, amb fulles oposades dividides en cinc o set folíols ovalats, de marge dentat o lleugerament serrat.
Presenta un rizoma amb arrels tuberoses, i els fruits són aquenis oblongs És d’origen mexicà, i el conreu ha estat introduït en jardineria per la vistositat dels capítols florals, terminals o axillars, amb nombroses lígules de coloració diversa vermelles, purpúries, grogues, blanques i rosades Són emprades tant per a flor tallada com per a ornamentació de jardins Normalment es multipliquen amb trossos de rizoma Hom les planta a fi de març o a començament d’abril, preferentment en sòl profund i amb matèria orgànica abundant Floreixen des del maig fins al primer fred
canya

canyes
© Xevi Varela
Botànica
Planta perenne, de la família de les gramínies, de rizoma gruixut i sinuós, ramificat, d’on parteixen tiges robustes, fistuloses i ramificades, de 2 a 5 m d’alçada, amb fulles amplament linears i flors en gran panícula (plomall).
Originària d’Asia central, s’ha estès àmpliament per la regió mediterrània, on viu conreada i subspontània a les vores de rius, torrents, en marges, etc És emprada sovint per a defensar el sòl contra l’erosió Els plomalls que produeix al començament de la tardor són estèrils a les terres mediterrànies Per això la planta es multiplica dispersant-ne trossos de rizoma La tija, pelada, és emprada extensament en agricultura per a enasprar plantes enfiladisses, fer cobertes, etc, i, feta tires flexibles, en la confecció de cistells, la construcció d’encanyissats i de sostremorts, etc
prunera de fulles vermelles

Flors de la prunera de fulles vermelles
© C.I.C.-Moià
Botànica
Varietat de conreu d’una espècie de prunera, de la família de les rosàcies, originària de l’Àsia Menor i del Caucas.
És un arbret caducifoli molt conreat en jardineria per les seves fulles de color vermell fosc o porpra Les flors de color blanc rosat o rosa surten abundants al final de l’hivern i el començament de la primavera, abans de treure les fulles Fa fruits rodons de 2-3 cm de diàmetre, de color porpra i de carn dolça Aquesta espècie és molt apreciada com a ornamental pel contrast de color del seu fullatge amb el de les altres plantes la floració també n'és espectacular Viu molt bé tant en regions temperades com fredes, i es conrea com a arbre viari i en jardins Per a aconseguir plantes…
maduixa

Maduixes
Botànica
Agronomia
Fruit complex comestible de la maduixera, constituït pel receptacle floral, carnós i aromàtic, sobre el qual s’insereixen d’altres fruits, petits i aqueniformes.
Als Països Catalans les maduixes conreades tingueren un valor comercial almenys des del segle XVIII Maresme al segle XIX, el primer lloc en producció passà al Barcelonès delta del Besòs, i al començament del segle XX, al Baix Llobregat Molins de Rei, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat en produïren 90 tones el 1910 A partir de mitjan segle XX es generalitzà el conreu dels maduixots o fragues, i el primer lloc on tornà fou al Maresme sobretot, Calella, Sant Pol, Canet, Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta, on les maduixeres ocupaven unes 120 ha amb una producció d’unes 1800…
sistemàtica vegetal
Botànica
Part de la botànica que estudia els organismes i la seva evolució que els emparenta els uns amb els altres.
La sistemàtica vegetal continua aprofundint l’ús de tècniques de la biologia molecular per tal d’assolir propostes de classificació cada cop més afinades Al començament de l’any 1999 es publicà la primera classificació de les plantes vasculars basada exclusivament en dades de seqüències de material genètic aquestes dades foren obtingudes per un equip pluridisciplinari que analitzà seqüències de 545 espècies de 460 famílies per a 3 gens En el Congrés Internacional de Botànica Saint Louis, Missouri, 1999 es presentà una nova interpretació evolutiva de l’arbre de la vida, basada en…