Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
esporocarp
Botànica
Conjunt de filaments esporògens que constitueixen el carposporòfit de les rodofícies.
bananer
Bananers de Hawaii
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia, de la família de les musàcies, de tija subterrània o rizoma que origina una part aèria de 3 a 9 m d’alçària, constituïda per un plomall de grans fulles oblongues (més de 3 m de llarg i 60 cm d’ample), amb nervació pinnada, sovint despentinades, els pecíols de les quals, densament reunits, constitueixen el tronc, cilindroide.
El peduncle floral, procedent del rizoma, puja entre els pecíols, surt pel centre de la corona de fulles i, a causa del pes, s’inclina i penja en madurar els fruits Porta una sola inflorescència racemosa, amb flors monopètales envoltades per grans bràctees vermelloses que cauen en madurar els fruits, anomenats bananes Aquests, en forma de baia tricarpellar, són rics en midó, i, bé que en les espècies salvatges tenen llavors, no en presenten en les conreades Cada infructescència o ram porta de 6 a 15 mans, cadascuna de les quals consta de 10 a 20 bananes o dits, i…
geòfit
Botànica
Planta les gemmes de la qual passen els períodes desfavorables (hivern, estació seca, etc) sota terra.
Els geòfits constitueixen una forma biològica, bé que inicialment foren són inclosos en els criptòfits criptòfit
hemicriptòfit
Botànica
Planta amb les gemmes hivernants a nivell de terra.
Els hemicriptòfits constitueixen una de les formes biològiques de Raunkiaer, i són particularment abundants a les regions temperades fredes
criptòfit
Botànica
Planta amb les gemmes hivernals situades per sota del nivell de terra o bé submergides en l’aigua.
En el sistema de Raunkiaer, els criptòfits constitueixen una de les formes biològiques, bé que avui són subdividits en geòfits, helòfits i hidròfits
uredòspora
Botànica
Tal·lòspora unicel·lular pròpia de la fase dicariòtica de les uredinals.
Les uredòspores són espores arrodonides, sovint de color de rovell, que es formen copiosament en els uredosorus, i que constitueixen els principals dissemínuls de les uredinals
nyam
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia enfiladissa, de la família de les dioscoreàcies, pròpia de les regions càlides.
Les arrels, tuberoses, són comestibles i riques en fècula Els nyams constitueixen l’aliment bàsic de milions de persones a l’Amèrica del Sud, a les Antilles i a l’Àsia tropical
faneròfit
Botànica
Planta amb les gemmes persistents durant els períodes desfavorables de l’any, situades a més de 25 cm de terra.
Els faneròfits constitueixen una de les formes biològiques de Raunkiaer i, segons l’alçada, hom els classifica en nanofaneròfits fins a 2 m, microfaneròfits de 2 a 8 m, mesofaneròfits de 8 a 30 m i megafaneròfits més de 30 m
figuera
Branques i fulles de figuera
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les moràcies, de fins a 5 m d’alt, de capçada, amb làtex lletós, i de fulles caduques palmatilobulades, grosses, pubescents i aspres.
Les flors són dins un receptacle piriforme Els fruits i el receptacle constitueixen un tipus particular d’infructescència anomenat siconi , que correspon a la figa És un arbre típicament mediterrani, que prefereix terrenys calcaris i argilosos N'hi ha nobroses varietats blanca, negral, verdal, rogica, de coll de dama, cucarella, sajola, etc
florídies
Botànica
Subclasse de rodofícies de tal·lus pluricel·lular de forma variable.
Tenen midó de florídies com a substància de reserva Tenen reproducció asexual mitjançant propàguls i tetràspores i reproducció sexual per carpogàmia Constitueixen el grup més important i més evolucionat de les rodofícies La majoria són marines Algunes florídies tenen interès alimentari, i algunes altres forneixen productes d’importància industrial, com ara l’agar-agar i el carragheen