Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
botgeta
Botànica
Planta herbàcia de la família de les crucíferes, que forma coixins espinosos de 10 a 40 cm d’alçària.
Les fulles, petites, lanceolades, blanquinoses, són recobertes per un borrissol Les flors, petites, són blanques Els fruits són silícules de contorn orbicular És emprada com a depuratiu de la sang Viu als pedregars de les muntanyes, majorment al País Valencià
ovat | ovada
berbena
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies o poc lignificades, de la família de les verbenàcies, de fulles oposades i flors de coloracions diverses, procedents sobretot d’Amèrica.
Moltes espècies són conreades en jardineria, especialment les culti-vars híbrides, i les berbenes híbrides , de fulles ovalades i flors d’1 cm de diàmetre, molt oloroses, monocromes o bigarrades La berbena per excellència V officinalis és una planta herbàcia perenne, de tija quadrangular, pilosa, de 60 a 80 cm d’alçada, fulles de contorn oblong triangular, molt dividides, i flors petites, liloses, lleugerament bilabiades, agrupades en llargues espigues terminals Es fa en herbassars ruderals i vores de camins una mica humides Conté un glucòsid, la verbenalina, i hom en fa, per decocció,…
carbassera
Carbassera (Cucurbita pepo)
I'm alive (CC BY-NC)
Botànica
Gènere de plantes anuals herbàcies, de la família de les cucurbitàcies, dioiques, de tija prostrada, gruixuda, hirsuta i escabrosa, amb fulles palmatinèrvies, més o menys lobulades, circells ramificats, flors campanulades, grosses i grogues, i fruits en pepònide, de paret resistent, gruixuda, que maduren sobre el sòl.
Són plantes molt probablement originàries d’Amèrica tropical i actualment totes conreades per llurs fruits, les carbasses, emprades com a aliment humà o de bestiar, i també com a plantes ornamentals Comprèn unes 25 espècies, les més conegudes de les quals són C pepo, amb moltes varietats de conreu, entre les quals les emprades en pastisseria i en confiteria, les emprades com a farratge, els carbassons, i altres varietats de carbasses petites, emprades com a ornamentals algunes espècies de tronc pilós però menys rugós, com C maxima, la carbassera de rabequet, de fulles de contorn circular C…
falzilla negra
Botànica
Falguera de fulles pinnaticompostes, de la família de les polipodiàcies, de 10 a 50 cm, de contorn triangular, amb sorus estrets.
Creix en boscs i llocs ombrívols
tuliper
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les magnoliàcies, amb fulles lobulades i de contorn poligonal, i amb flors de color groc verdós, oloroses, semblants a tulipes.
Consta només de dues espècies, el tuliper de Virgínia Ltulipifera , propi de l’est dels EUA i molt apreciat en jardineria, i el tuliper de la Xina Lsinense , endèmic de la Xina central
gerani
Gerani (Geranium robertianum)
© M. Comelles
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les geraniàcies, de fulles i de contorn orbicular i més o menys lobulades i d’inflorescències cimoses de flors actinomorfes.
falzilla blanca
Botànica
Falguera de rizoma curt, de la família de les polipodiàcies, amb frondes de 5 a 15 cm, bipinnatisectes, de contorn triangular, coriàcies, d’un verd grisenc, amb sorus linears.
Es fa en roques i murs, a quasi tot Europa
falguera aquilina
Falguera aquilina
suziesparkle (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta de rizoma llarg i serpentejant, de la família de les polipodiàcies, de fulles de 30 a 180 cm, tres vegades pinnades, de contorn de forma de delta, amb els segments oblongs.
Els sorus ressegueixen la vora dels segments És una espècie cosmopolita, que a Catalunya se situa preferentment sobre sòls silicis o descalcificats de la muntanya mitjana
palmatífid | palmatífida
Botànica
Dit de la fulla palmatinèrvia amb divisions estretes o agudes que no ultrapassen la meitat de la distància entre el contorn del limbe i el punt d’inserció d’aquest amb el pecíol.