Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
haptonàstia
Biologia
Botànica
Resposta nàstica de creixement davant els estímuls determinats pel contacte.
Són corrents les haptonàsties en les plantes insectívores
gatell
Botànica
Petit arbre, de la família de les salicàcies, de 2 a 6 m d’alçària, de fulles oblongues, tomentoses al revers, i d’aments cilíndrics que apareixen abans que les fulles.
És freqüent a les vores dels corrents d’aigua
paradella conglomerada
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, de 40 a 100 cm d’alt, de fulles lanceolades, d’inflorescència laxa i de fruits amb valves petites i enteres.
Es fa vora corrents d’aigua i en llocs humits
herba presseguera
Herba presseguera
Notafly (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de 20 a 80 cm d’alçària, de fulles lanceolades i de flors rosades arranjades en espigues.
Abunda vora recs, reguerons i corrents d’aigua i en terrenys ruderals humits És astringent i vulnerària
creixen
Botànica
Planta perenne, de la família de les crucíferes, d’una alçària de 10 a 60 cm, amb fulles imparipinnades, flors blanques arranjades en raïms i fruits en síliqua.
Creix en recs, fonts i corrents d’aigua neta, a tot Europa Ric en vitamina C, és molt consumit en amanides
calta
calta
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles cordades reniformes i flors grosses, solitàries, mancades de pètals, però amb cinc sèpals d’un color groc d’or.
Creix en prats humits, a les vores de petits corrents d’aigua dels Pirineus i altres terres fredes i humides de l’hemisferi nord
gracíola
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les escrofulariàcies, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles oposades, sèssils i estretament linears, de flors axil·lars, blanquinoses o rosades, i de fruits capsulars.
Creix en aiguamolls, en prats humits i en vores de corrents d’aigua, sobretot a la Selva i a l’Empordà Té propietats vomitives, purgants, vermífuges i suposadament febrífugues
espirogira
Botànica
Gènere d’algues verdes filamentoses, de l’ordre de les zignemals, amb un plast o uns quants en forma de cinta helicoide.
Formen verdets i flocs flotants de color verd clar, viscosos i barrejats amb bombolletes d’oxigen, en bassals més o menys constants i corrents d’aigua de circulació tranquilla
arribatge
Botànica
Conjunt d’algues i altres restes vegetals arrossegades per les ones i dipositades a la platja.
També fa referència a l’afluència massiva de peixos a les costes i els ports en determinades èpoques L’arribatge depèn de diversos factors ambientals, com la temperatura, els corrents marins, l’onatge i, en el cas dels peixos, també de la presència d’aliment
bitxo
Fruits de bitxo
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Varietat de la pebrotera
, de fruits petits i allargats en forma de banya, intensament picants a causa de llur alt contingut en capsaïcina.
Són molt emprats com a condiment, secs o en pols, tant els de les varietats corrents a la península Ibèrica com d’altres de semblants conreades a l’Amèrica tropical, com les de Caiena, de Tabasco, el chile , l' ají i les conreades al subcontinent indi, que entren en la composició de molts plats i salses típics El bitxo té propietats estimulants de la digestió i carminatives En forma de tintura, és emprat externament com a rubefaent, contra dolors reumàtics, torticoli, etc A vegades hom empra la planta com a ornamental