Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
fonoll
fonoll
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 200 cm d’alçària, amb fulles dividides en lacínies i amb flors asèpales de pètals grocs, reunides en umbel·les.
Els fruits són aquenis ovoides i costats, i tenen propietats digestives, carminatives i galactògenes Creix en erms, guarets, marges, etc, de la terra baixa
tell
Branca florida de tell ( Tilia platyphyllos )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les tiliàcies, fins de 30 m d’alçària, de fulles simples, cordiformes, lleugerament asimètriques, serrades, amb estípules caduques; de flors groguenques o blanquinoses, fragants, reunides en petites cimes, el peduncle de les quals és adnat inferiorment a una bràctea lanceolada, i de fruits en núcula.
Les flors constitueixen la tilla El tell argentat Ttomentosa , de fulles amb el revers blanc tomentós, és propi de la península balcànica i és plantat en jardins El tell de fulla gran Tplatyphyllos , de fulles de 6 a 9 cm i de fruits costats, es fa a la muntanya mitjana El tell de fulla petita Tcordata , de fulles de 3 a 8 cm i de fruits llisos, creix en sòls profunds, a les comarques més septentrionals dels Països Catalans
pinnaticompost | pinnaticomposta
Botànica
Dit de la fulla composta els folíols de la qual són disposats als dos costats del raquis.
nutació
Botànica
Canvi espontani i rítmic de la posició d’un òrgan vegetal, causat per la creixença desigual alternant dels seus dos costats.
trígon
Botànica
Engruiximent triangular, de costats generalment convexos, que es forma en l’angle de la paret de les cèl·lules dels fil·lidis de moltes hepàtiques folioses.
sèseli
Botànica
Gènere d’herbes biennals o perennes, de la família de les umbel·líferes, de fulles repetidament pinnades, de flors blanques i de fruits oblongs i costats.
Algunes espècies són oficinals
anacrogin | anacrògina
Botànica
Dit de les hepàtiques folioses els arquegonis de les quals —i també després els esporogonis— neixen als costats del caulidi, no pas a l’àpex.
xatàrdia
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 10 a 25 cm d’alt, d’arrel llarga i gruixuda, de fulles dues o tres vegades pinnatisectes, de flors d’un groc verdós, arranjades en umbel·les compostes irregulars, i de fruits oblongs i costats.
Es fa en pedrusques calcàries, als Pirineus catalans, d’on és endèmica