Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
bilinga
Botànica
Gènere de grans arbres (més de 25 m d’alçada), de la família de les rubiàcies, de fulles sempre verdes, oposades, fosques.
Viuen a la part tropical de l’Àfrica cubeta del Congo, Guinea, Costa d’Ivori Llur fusta, de color ocre daurat i sense anells de creixença visibles, és difícil de treballar, però susceptible de bon poliment, i per la seva bella coloració és emprada en el revestiment de mobles, en decoració, etc
calceolària
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies o subllenyoses, de la família de les escrofulariàcies, de fulles generalment oposades o verticil·lades, senceres, i flors bilabiades, de llavis còncaus, petit el de sobre i gros el de sota, en forma de gran vesícula arrodonida.
N'hi ha més de 200 espècies, de Xile i del Perú, i algunes arriben fins a Mèxic Però només els híbrids notablement els de C arachnoidea amb C crenatiflora , de Xile són conreats com a plantes ornamentals de jardí, principalment d’interior Entre aquestes darreres hom conrea les denominades calceolàries híbrides multiflores Les més decoratives d’aquestes són les de flors petites, de colors diversos i de llavi inferior puntejat, com en la cultivar nana Són plantes molt delicades, de creixença lenta, que exigeixen temperatures baixes i protecció enfront dels raigs del sol directes…
arrel
Tres tipus diferents d’arrel
Josep Lluís Ferrer
Botànica
Òrgan de les plantes superiors, generalment axiforme, de simetria radiada, sempre privat de fulles, i proveït d’elements conductors, especialitzat en la fixació de la planta i en l’absorció d’aigua i de substàncies químiques que hi són dissoltes.
Generalment és subterrània arrel hipogea , bé que en alguns casos és aèria arrel epigea L’arrel es forma per creixença de la radícula de l’embrió de la llavor, i des del primer moment presenta geotropisme positiu i fototropisme negatiu L’arrel típica consta d’un eix de forma cilindrocònica i de creixença vertical, l' arrel principal, de desenvolupament preponderant, amb diverses ramificacions de creixement oblic, les arrels secundàries, que emeten ramificacions, les arrels terciàries, quaternàries, etc, denominades en general radicelles Però també en poden…
inicial
Botànica
Cèl·lula embrionària que, mitjançant divisions successives, actua com a agent principal de la creixença d’òrgans de vegetals inferiors.
nutació
Botànica
Canvi espontani i rítmic de la posició d’un òrgan vegetal, causat per la creixença desigual alternant dels seus dos costats.
espigar-se
Botànica
Agronomia
Fer la creixença una planta, especialment allargar-se el caluix de les cols i altres hortalisses quan són a prop de treure llavor.
cecidi
Cecídis de Cinípids: tiges d’esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen, amb les seves formes asexuada i sexuada; i pipes dCecídis de Cinípids: tiges d'esbarzer amb Diastrophus rubi; tija de roser amb Diplolepis rosae; borrons de roure amb Andricus kollari i A.quercustozae; fulles de roure amb Neuroterus quercusbaccarumen,amb les eves formes asexuada i sexuada; i pipes d’Andricus viscosus
© Fototeca.cat
Botànica
Zoologia
Hipertròfia de teixits vegetals induïda per agents físics o químics diversos, produïts generalment, però, per paràsits.
Els cecidis reben diversos noms segons que els paràsits siguin animals en general zoocecidis , plantes fitocecidis , fongs micocecidis , insectes entomececidis , àcars acarocecidis , nematodes nematocecidis , bacteris bacteriocecidis , etc Els cecidis són causats no solament per la presència del paràsit, sinó pels metabòlits o substàncies químiques que aquest segrega El fet que diversos paràsits produeixin cecidis diferents sobre una mateixa planta demostra l’especificitat dels estímuls morfogenètics de natura química elaborats per ells Aquestes substàncies, d’estructura similar a la…