Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
arítjol baleàric
Botànica
Varietat d’arítjol que no té circells i de fulles escasses i estretes.
Viu a les Balears, on sol formar mates baixes i denses, als alzinars, a les màquies i als matollars de carena
canyís
canyís2
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma llargament serpentejant, tija erecta com una canya prima no lignificada, d’1 a 4 m d’alçada, fulles linears, amples, glauques, i flors en panícula gran i ramificada, violàcia o de color de palla.
Creix en grans colònies denses a les vores de rius, recs, estanys, etc La subespècie ruscinonensis , més alta 4-6 m, abunda al litoral mediterrani
escaiola
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 40 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa i de fulles linears amples de 4 a 8 mm.
Fa panícules espiciformes curtament ovals o oblongues, denses i de color verd blanquinós Conreada i naturalitzada a la regió mediterrània, les seves granes són molt emprades com a menjar per als ocells de gàbia
sanícula
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, que es fa en boscs, fondalades, etc, a les contrades humides d’Europa.
Ateny de 20 a 60 cm d’alçària Les fulles són palmatipartides, amb el marge dentat, de flors blanques o rosades, molt petites, aplegades en umbelles denses i arrodonides, semblants a glomèruls, les quals són disposades a la vegada en cimes umbelliformes de tres o quatre radis, i de fruits amb agullons uncinats És herba remeiera, amb virtuts anticatarrals, vulneràries i astringents
serreig
Serreig
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les gramínies, d’arrel fasciculada, fulles paral·lelinèrvies, linears, amb una lígula pilosa i espigues c ompactes, més o menys compostes, terminals.
Comprèn unes 10 espècies distribuïdes arreu de les regions temperades o càlides, sobretot a les terres de conreu El serreig aferradís Sverticillata , dit també millaroca o panissalla o planissola , té la tija dreta, generalment ramificada a la base, de 20 a 60 cm d’alçària, fulles verdes, amples fins a 1 cm, i panícula espiciforme, cilindroide, amb interrupcions que fan que sembli verticillada, verda o d’un to violaci El serreig d’aresta groga Sglauca té una alçària de 10 a 50 cm, les fulles verdes, linears, aspres al marge, i panícules espiciformes terminals, oblongues,…
morera
Branca de morera blanca
© MC
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les moràcies, monoics, de poca alçària, amb fulles dentades i amb flors en espigues curtes i denses.
Les infructescències, anomenades mores , són comestibles La morera blanca M alba , de fulles ovades i glabres a l’anvers i de mores generalment blanquinoses, és oriünda de la Xina, però és naturalitzada en molts indrets i és conreada com a ornamental i per les fulles, que serveixen d’aliment als cucs de seda La morera negra M nigra , de fulles amplament ovatocordades i pubescents a l’anvers i de mores de color purpuri fosc, procedeix de l’Àsia central i és conreada pels fruits i com a ornamental
quinoa
Llavors de quinoa
© MPG
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, de fulles simples, alternes i grosses, i de flors petites i vermelloses, aplegades en inflorescències denses.
Procedeix del Perú i és conreada en una gran part de l’Amèrica del Sud Les llavors són de composició i propietats semblants a les dels cereals, i són emprades en l’alimentació humana i de l’aviram
prunel·la
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, de fulles simples, generalment ovades i crenades, i de flors violades, arranjades en espigues terminals denses.
Les espècies més comunes són la prunella de muntanya Phastifolia i la prunella vulgar Pvulgaris
andianeta
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les valerianàcies, de flors rosades i oloroses, agrupades en cimes denses, que creix en llocs muntanyosos, a les pedrusques calcàries.
margall
Espiga de margall
© MC
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, atofada, de fins a 60 cm d’alçària, de fulles allargades i d’espigues denses, amb arestes llargues.
Es fa en vores de camins, erms, terrenys fressats, etc