Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
cardassa
Botànica
Gènere de plantes herbàcies biennals, de la família de les compostes, de fulles sinuades o pinnatífides i flors tubulars, hermafrodites, de color purpuri, rosa o blanc, disposades en capítols grans, terminals, solitaris, amb un involucre de bràctees espinoses coriàcies.
Comprèn unes 20 espècies nitròfiles mediterrànies, continentals o muntanyenques, algunes de les quals atenyen grans dimensions fins a 2-2,5 m, com ara O nervosum i O corymbosum , freqüents a les regions estèpiques de la depressió de l’Ebre
megafòrbia
Botànica
Herba perenne o més rarament anual, que fa fulles planes i de grans dimensions.
És abundant sobretot a la muntanya humida i a les terres intertropicals plujoses
cinetina
Biologia
Botànica
Hormona vegetal del grup de les cinina
derivada dels àcids desoxiribonucleics, identificada com a 6-furfurilaminopurina, descoberta el 1955 en el llevat.
És especialment notable la seva acció estimuladora de la divisió cellular, que només s’esdevé en presència d’una concentració equilibrada d’auxina Actua en forma estimuladora sobre l’augment de les dimensions cellulars, en associació amb l’auxina, sobre l’aparició i el creixement en pes i en llargada de les arrels, sobre el desenvolupament dels borrons laterals per anullació de la inhibició produïda pel borró apical, sobre el creixement en pes de la part aèria de la planta, i sobre la germinació de les llavors d’algunes plantes
sapel·li
Botànica
Tecnologia
Gènere d’arbres de dimensions mitjanes, de la família de les meliàcies, de fulles paripinnades, lanceolades i asimètriques.
Sol passar dels 30 m d’alçada i el diàmetre del tronc és aproximadament d’un metre Es fa des de la Costa d’Ivori fins a Uganda La seva fusta, de tipus caoba i de color entre rogenc fosc i rosat pàllid, fàcil de serrar, de treballar i d’envernissar, és emprada en ebenisteria corrent i en fusteria selecta Hom la considera sovint una caoba africana
laminarials
Botànica
Ordre de feofícies que presenten oogàmia i alternança de generacions, amb esporòfits de grans dimensions i amb gametòfits molt petits.
El tallus, força diferenciat, comprèn un estípit fixat per hapteris i una làmina entera o més o menys dividida
feofícies
Estructura d’una feofícia
© Fototeca.cat
Botànica
Classe de feòfits integrada per algues bentòniques quasi exclusivament marines, de tal·lus pluricel·lular d’estructura variable, a vegades de grans dimensions, de color bru.
Les cèllules solen ésser uninucleades i presenten nombrosos plasts parietals, que contenen clorofilla a i b , carotens i ficoxantina, La membrana cellular és de cellulosa i d’algina Com a substàncies de reserva hi ha olis, manitol i laminarina, però mai no hi ha midó Presenten alternança de generacions Les cèllules reproductores zoòspores i zoogàmetes són fusiformes i tenen dos flagels desiguals
poma
Pomes
© C.I.C - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit carnós i complex de la pomera, del tipus pom, de forma esferoidal o més o menys rodonenca, d’un diàmetre comprès generalment entre 3 i 10 cm, de color generalment verd, groc o vermell, de pell prima, comestible i de sabor acídul o més o menys àcid i dolcenc o més o menys dolç, del qual hom obté la sidra i altres begudes.
Les pomes reben diversos noms segons llurs dimensions, color, sabor, forma, etc, i, encara, segons les contrades Hom se la menja amb pell o pelada, cuita o amb xarop o compota És emprada per elaborar melmelades Es conserva molt bé Té propietats laxants, per bé que el seu mesocarpi ratllat i oxidat és emprat com a antidiarreic casolà Acada 100 g hi ha 84 g d’aigua, de 9 a 15 g de glúcids, i a més conté proteïnes, aminoàcids, lípids, minerals, vitamines, àcids orgànics, pectina, polifenols i èsters La producció de pomes, tradicional a les regions plujoses i als petits regadius dels…
dendrometria
Botànica
Ciència que estudia la mesura de les dimensions dels arbres, la forma, i l’estimació del volum i del creixement dels arbres i les masses forestals.
copaier
Botànica
Gènere d’arbres de grans dimensions, de la família de les mimosàcies, de fulles compostes i de fruits lleguminosos, que comprèn una trentena d’espècies pròpies de l’Amèrica tropical i de l’Àfrica.
Forneixen l’oleoresina anomenada bàlsam de copaiba o simplement copaiba
oliva
Branca d’olivera amb olives
© Danijelm | Dreamstime.com
Botànica
Agronomia
Fruit en drupa de l’olivera, monosperm, més o menys rodonenc, de color i dimensions molt diversos, emprat com a aliment, bé per a ésser menjat sencer, bé com a primera matèria de l’oli.
La recollecció de les olives és feta des de l’octubre fins al gener, segons el clima i les condicions del terreny de cada comarca, i hom la comença recollint de terra les olives que han caigut naturalment de l’arbre i després són collides les de l’arbre, bé fent-les caure a cops de batolla, manualment o mecànicament hom en diu batre o espolsar olives , bé collint-les amb la mà hom en diu munyir o eixonar olives Les olives destinades a ésser menjades senceres són posades a confitar amb diversos ingredients Les varietats d’oliva reben noms diferents segons les comarques i, sovint, amb el…