Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
termofotòfil | termofotòfila
Biologia
Botànica
Dit de la planta termòfila que creix al sol o a la llum directa.
desmidials
Botànica
Ordre de conjugàcies constituïda per algues unicel·lulars d’aigua dolça.
Presenten un estrenyiment equatorial que divideix el cos en dues meitats simètriques Tenen dos cloroplasts, un a cada meitat, acompanyats de pirenoides La reproducció és per divisió directa És rara la reproducció sexual per conjugació La forma dels diversos gèneres és variada de mitja lluna Closterium , estrellada Micrasterias , lobulada Cosmarium , etc En alguns casos, i particularment en Closterium , als extrems del cos hi ha un vacúol amb petits cristalls de sulfat càlcic en continu moviment Són pròpies sobretot d’aigües oligotròfiques i àcides, com ara les de les torberes…
dicogàmia
Botànica
Maduració dels estams i dels pistils d’una mateixa flor en èpoques distintes, talment que fa impossible la fecundació directa (autogàmia).
dendròmetre
Botànica
Física
Aparell per a mesurar, per observació directa des de terra, l’alçària dels arbres drets i de vegades també altres paràmetres, com ara diàmetres, àrea basal d’una massa forestal, etc.
electroforesi

Esquema d’una cubeta d’electroforesi
© fototeca.cat
Bioquímica
Botànica
Mètode de separació d’una mescla de partícules amb càrrega elèctrica en solució basat en llurs diferents velocitats de migració en ésser sotmesa la solució a l’acció d’un camp elèctric.
La velocitat de migració de la partícula depèn de la seva dimensió i de la seva càrrega Aquests dos factors influeixen d’una forma oposada sobre la mobilitat electroforètica el primer la disminueix i el segon l’augmenta L’electroforesi esdevingué un mètode analític després de la tesi doctoral d’A Tiselius 1930, per la qual li fou atorgat el premi Nobel el 1948 Hom classifica les tècniques electroforètiques en dos grans grups l' electroforesi en fase lliure , també anomenada de gradient mòbil , en la qual la migració de les partícules es produeix en el si d’un líquid donat, i l' electroforesi…
arròs

Planta d’arròs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula.
El gra, ellipsoidal i d’uns quants millímetres de grandària, anomenat com la planta mateixa, arròs, consta, a més de l’embrió, d’una part més interna endosperma, d’uns embolcalls rics en proteïnes i greixos testa i d’una pefolla cellulòsica d’un marró esblanqueït N’existeixen nombrosíssimes varietats, la majoria conreades És conreat en els arrossars , camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs L’arròs és originari del sud-est asiàtic, on ja era conegut, segons sembla, des de l’antigor Diversos documents testimonien que els xinesos es dedicaven ja al conreu de l’arròs fa més de…
blat de moro

Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…