Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
bífer | bífera
llúpol
Llúpol
Barry Breckling (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia, de la família de les cannabàcies, perenne, enfiladissa, dioica, de fulles oposades, amplament ovades o palmatilobulades, dentades, i de flors verdes, les femenines en inflorescències estrobiliformes.
Es fa en tanques i bardisses, a tota l’Europa humida És conreada per les infructescències, que, afegides a la cervesa, li donen l’aroma i el sabor amarg
anàlisi pol·línica
Botànica
Determinació d’espècies, principalment arbòries, representades en els diferents estrats fòssils, sobretot de les torberes, per llurs grans de pol·len.
Aquestes dades, estructurades en taules o gràfics anomenats palinogrames, donen una idea força exacta de les variacions de composició de la vegetació de la localitat al llarg del temps palinologia
bursera
Botànica
Gènere d’arbres, de la família de les burseràcies, de fulles sempre verdes, imparipinnades o simples i flors petites, generalment agrupades en raïm, originaris de l’Amèrica Central, especialment de Mèxic.
Bgummifera dóna una oleoresina elemí del Brasil Bpenicillata i Bglabrifolia , de Mèxic, donen l’oli de lináloe mexicà, emprat en perfumeria sabó, perfum, cosmètics i per a aromatitzar aliments i begudes
crisofícies
Botànica
Classe de crisòfits constituïda per algues unicel·lulars o pluricel·lulars de cèl·lules amb un o dos plasts parietals, acolorits de groc daurat per l’abundància de xantofil·les (sobretot ficoxantina).
En general, són flagellades i sovint poden formar cists de natura silícia La reproducció és per divisió, bé que es donen casos d’autogàmia Solen ésser planctòniques N'hi ha de formes marines i formes d’aigua dolça
dicorínia
Botànica
Tecnologia
Gènere d’arbres, de la família de les papilionàcies, de fulles compostes imparipinnades i de flors blanques aplegades en raïms.
Donen una fusta de color rogenc violaci particularment resistent als àcids i que, per això, és utilitzada en construccions navals i en la fabricació de botes per a productes químics És pròpia de les Guaianes i del nord del Brasil
cornàcies
Botànica
Família d’umbel·liflores integrada per tretze gèneres que apleguen un centenar d’espècies de plantes llenyoses, rarament herbàcies o sufruticoses, pròpies del regne holàrtic.
Presenten generalment fulles oposades, flors actinomorfes, hermafrodites, sovint tetràmeres i disposades en cimes el fruit és drupaci o bacciforme, sovint amb quatre llavors Algunes cornàcies donen una fusta molt apreciada, d’altres són conreades com a ornamentals el sanguinyol Cornus sanguinea és l’espècie més coneguda
ceramials
Botànica
Ordre de florídies (algues vermelles), d’aparell vegetatiu format per cladomes uniaxials que neixen directament de l’espora, amb branques carpogonials quadricel·lulars, nascudes d’una cèl·lula pericèntrica, i amb cèl·lules auxiliars formades després de la fecundació.
Grup molt homogeni, comprèn les dues cinquenes parts de les florídies, amb gèneres filamentosos proveïts de verticils de pleuridis laterals que els donen un aspecte de petits rosaris Ceramium , amb gèneres proveïts de pleuridis unicellulars i aspecte de floc de llana vermellós Pelysiphonia , i fins i tot amb gèneres en forma de làmina que recorda una fulla vermella Delesseria
buxàcies
Botànica
Família de tricoccals integrada per cinc gèneres que apleguen un centenar d’espècies de plantes llenyoses, generalment arbusts o petits arbres, pròpies de regions càlides i temperades.
Presenten fulles enteres, mancades d’estípules, amb flors petites, unisexuals, solitàries i disposades en inflorescències racemoses, i fruit en càpsula loculicida o en drupa Al gènere més important, Buxus , pertanyen el boix B sempervirens i el boix baleàric B balearica , que hom conrea com a ornamentals força buxàcies donen fusta de qualitat, molt apreciada pels ebenistes