Resultats de la cerca

Es forma per divisió del zigot produït per la unió de l’ovocèllula del sac embrionari amb un nucli espermàtic del tub pollínic Els teguments del primordi seminal es transformen en l'episperma, que embolcalla i protegeix l’embrió, el qual és acompanyat sovint d'endosperma L’embrió, un cop format del tot en la llavor, entra generalment en un període de letargia, que acaba en germinar la llavor Un embrió d’angiosperma desenvolupat comprèn la radícula, un o dos cotilèdons, l’hipocòtil, l’epicòtil i la plúmula

En alguns casos funciona com a òrgan de digestió de les substàncies nutritives emmagatzemades en el teixit nutrici de la llavor, puix que esdevé fotosintetitzador un cop la planta ha germinat En altres casos, com en les lleguminoses, actua com a òrgan de reserva i és ple i atapeït de materials nutritius que ha absorbit abans de la maduració de la llavor El nombre de cotilèdons caracteritza alguns grups de plantes les monocotiledònies en tenen un, les dicotiledònies, dos, i les gimnospermes, un nombre variable

Es troba sota l’hipocòtil i la seva punta és dirigida vers el micròpil De la radícula deriva, un cop germinada la llavor, l’arrel

És constituït pels briòfits, els pteridòfits i els espermatòfits

L' endosperma primari és haploide i correspon a la generació gametofítica megaprotallus no té cap significat sexual i és propi de les gimnospermes L' endosperma secundari és triploide i es forma a partir de la unió del nucli secundari del sac embrionari amb un nucli espermàtic del tub pollínic És digerit per l’embrió abans o al moment de la germinació

Les cèllules meristemàtiques solen ésser petites, isodiamètriques, de paret fina, de nucli actiu i amb vacúols petits i escassos Els meristemes primaris provenen de les cèllules de l’embrió i són situats principalment a l’àpex de les tiges i de les arrels Els meristemes secundaris procedeixen de cèllules adultes que han recuperat la capacitat de divisió, com, per exemple, el càmbium interfascicular i el fellogen

Presenten fulles oposades i decussades, sovint amb cistòlics Les flors són hermafrodites, irregulars o bilabiades, solitàries o agrupades en inflorescències cimoses o racemoses, amb bràctees llargues i petaloides, de 4 o 5 sèptals i tèpals, i de 2 a 4 estams L’ovari és de dos carpels amb l’estil simple i llarg de dos estigmes Les llavors no tenen endosperma, però sí un gran embrió Moltes acantàcies són cultivades com a plantes ornamentals Les fulles o les arrels d’algunes espècies del gènere acant tenen usos medicinals