Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
cua de gat
Cua de gat
Isidre Blanc (CC BY-SA 3.0)
Botànica
Mata de la família de les labiades, de tiges ertes, fulles sèssils estretament lanceolades i flors grogues.
Creix en brolles i erms, sobretot a les comarques valencianes En medicina popular és emprada com a vulnerària
bufalaga
Botànica
Gènere de mates o petits arbusts, de la família de les timeleàcies, de fulles grisenques o esgrogueïdes, perennes, i flors menudes, poc vistoses, generalment grogues, agrupades a l’extrem de les tiges o solitàries a l’axil·la de les fulles; tenen fibres sedoses tot al llarg de les tiges, sota l’escorça.
La bufalaga hirsuta anomenada també pala marina o palmerina T hirsuta té les fulles menudes, corbades, blanques i hirsutes pel dret, i verdes i glabres pel revers, les branques penjants i les flors agrupades es fa a les platges i als arenys litorals i també als erms interiors de les contrades mediterrànies molt eixutes La bufalaga tintòria dita també badaolles T tinctoria , de fulles primes i rígides i flors solitàries, té les tiges peludes i, a l’extrem, fulloses amplament difosa —amb l’excepció de la varietat nivalis , exclusiva dels Pirineus—, és característica de la…
arç groc
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les eleagnàcies, fortament espinós, de fulles estretament lanceolades, flors verdoses i fruits de color de taronja.
Difós per l’Europa temperada i per l’Àsia occidental, és emprat per tal d’afermar sòls esllavissadissos No es fa espontàniament als Països Catalans
dafne oleoide
Botànica
Petit arbust, de la família de les timeleàcies, de fulles dures i estretament ovades, amb flors blanques, verdes o purpúries, i fruits vermells.
Mediterrani, es fa en indrets rocallosos de les muntanyes calcàries del migjorn valencià
desmai
Botànica
Jardineria
Arbre, de la família de les salicàcies, de 10 a 15 m d’alçada, d’escorça clivellada, branques penjants i fulles estretament lanceolades de color verd pàl·lid.
És profusament plantat en jardins i passeigs
espígol
Espígol
Maja Dumat (CC BY 2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de fulles estretament lanceolades, ben verdes, i flors blaves agrupades a l’extrem d’una llarga tija florífera.
Creix per sobre dels 600 m, en llocs pedregosos Els olis essencials de l’espígol serveixen per a fabricar l’ aigua de lavanda
tintorell
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les timeleàcies, de 30 a 100 cm d’alt, de fulles estretament espatulades, de flors rosades, molt oloroses, i de fruits drupacis vermells.
Viu a les fagedes i altres boscs frescals, fins als Pirineus i al Montseny
estepa joana
Estepa joana
Sönke Haas (CC BY-ND 2.0)
Botànica
Arbust de la família de les gutíferes, alt, de 30 a 70 cm, amb fulles ovals o estretament oblongues, coriàcies i glanduloses, amb flors grogues i amb càpsules ovoides.
Habita en matolls i roquissars, exclusivament a les Illes Balears
estepa d’arenal
Estepa d’arenal
Gertjan van Noord (CC BY-ND 2.0)
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les cistàcies, de 40 a 60 cm d’alçària, de fulles oposades, tomentoses i estretament oblongues, de flors grogues i de fruits capsulars.
És pròpia de brolles litorals, especialment en terrenys sorrencs silicis
flor de cucut
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les cariofil·làcies, de 30 a 90 cm d’alçària de fulles estretament lanceolades i de flors amb cinc pètals rosats dividits en quatre lacínies.
Creix en llocs humits, a les comarques catalanes septentrionals