Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Societat d’Història Natural de Balears
Botànica
Entitat dedicada a fomentar els estudis de ciències naturals, fundada amb caràcter privat el 1951 i oficialment el 1954.
Des del 1955 publica cada any el Boletín de la Sociedad de Historia Natural de Baleares Organitza conferències i excursions periòdiques El 1976 celebrà una reunió conjunta amb la Institució Catalana d’Història Natural i la Societat Catalana de Biologia
Ludolph Christian Treviranus
Botànica
Botànic i metge alemany.
Es llicencià en medicina per la Universitat de Jena, s’hi doctorà 1801 i obrí consulta a Bremen L’any 1806 publicà part dels seus estudis botànics, i la Universitat de Rostock li oferí una càtedra de botànica ensenyà també a Breslau i a Bonn Es dedicà preferentment a l’anatomia i la fisiologia, i descobrí els moviments del protoplasma cellular, la individualitat de les cèllules vegetals i l’origen dels vasos llenyosos És autor de Physiologie der Gerwächse 1835-38 i de força estudis monogràfics sobre el món vegetal Collaborà sovint amb el seu germà Gottfried Reinhold…
Jaume Terradas i Serra

Jaume Terradas i Serra
Botànica
Botànic.
Estudià ciències biològiques a la Universitat de Barcelona i amplià estudis becat per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc Obtingué el doctorat amb una tesi sobre ecofisiologia vegetal Catedràtic d’ecologia a la Universitat Autònoma de Barcelona 1981-2005 i posteriorment catedràtic emèrit, fou el primer director 1987-98 del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals CREAF, i feu posteriorment una estada a Stanford Des del CREAF ha impulsat els estudis sobre ecologia del bosc mediterrani, els incendis forestals, els ecosistemes urbans i els efectes…
Josep Cuatrecasas i Arumí
Botànica
Botànic.
Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor de botànica 1924-30, i es doctorà a la de Madrid 1928 Amplià estudis a la Universitat de Ginebra i a l’institut i jardí botànic de Berlín-Dahlem Ha contribuït al coneixement de la flora bètica amb la seva tesi Estudios sobre la flora y la vegetación del macizo de Mágina 1929 El 1931 obtingué la càtedra de botànica descriptiva de la facultat de farmàcia de Madrid fou cap de la secció de flora tropical i posteriorment 1936 director del Jardín Botánico de Madrid Després d’un viatge a Colòmbia 1932…
coleòptil
Botànica
Primera fulla de l’embrió de les gramínies i d’altres monocotiledònies, en forma de beina d’àpex endurit, que protegeix la tija i les primeres fulles de l’embrió mentre aquest s’obre pas a través del sòl.
És un material molt emprat en estudis sobre substàncies de creixement, fototropisme, etc
Heinrich Anton de Bary
Botànica
Botànic alemany, professor a Friburg (1859) i Estrasburg (1872).
Féu estudis importants sobre l’organització, el desenvolupament i la patologia dels vegetals inferiors, especialment dels fongs Introduí el terme simbiosi
escenedesm
Botànica
Gènere d’algues verdes, de l’ordre de les clorococcals, adaptades a la ràpida colonització d’aigües mesosapròbies.
Es presenten en colònies de 4 o 8 cèllules Fàcils de conrear, són utilitzades, igual que les clorelles, en estudis fisiològics i en conreus en massa
Josep Vives i Codina
Botànica
Botànic i briòleg.
De molt jove començà a collaborar en les activitats científiques de l’Institut Botànic de Barcelona, on formà part del grup de botànics que sota la direcció de P Font i Quer realitzava treballs florístics i geobotànics Intervingué en moltes de les campanyes d’exploració que es feien als Països Catalans Estudià ciències naturals a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1953 amb la qualificació màxima La seva tesi doctoral fou un estudi sobre la flora i vegetació de l’alta conca del Cardener i fou presentada l’any 1959 Durant els seus estudis a la universitat tingué com…
Jean Feldmann
Botànica
Botànic francès.
Estudiós de la sistemàtica i els cicles biològics de diferents grups d’algues Els seus estudis sobre la flora ficològica del litoral de les Alberes realitzats fonamentalment entre el 1926 i el 1935, però publicats entre el 1937 i el 1942 constitueixen una de les aportacions més importants per al coneixement de les algues de les costes catalanes