Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
brials
Botànica
Gran ordre de molses, de gametòfit, més o menys ben desenvolupat, acrocarp o pleurocarp, i esporòfit amb càpsula variada, però mai obliqua, i aplanada per la cara superior, normalment amb perístoma de dents fines, simple o doble.
Comprèn la majoria de les molses, dins les quals representa un grup evolucionat
florídies
Botànica
Subclasse de rodofícies de tal·lus pluricel·lular de forma variable.
Tenen midó de florídies com a substància de reserva Tenen reproducció asexual mitjançant propàguls i tetràspores i reproducció sexual per carpogàmia Constitueixen el grup més important i més evolucionat de les rodofícies La majoria són marines Algunes florídies tenen interès alimentari, i algunes altres forneixen productes d’importància industrial, com ara l’agar-agar i el carragheen
esporangi

Esporangi: A, de falzia, molt engrandit; B, fulla de falzia amb esporangis marginals
© fototeca.cat
Botànica
Òrgan on són produïdes i on resten emmagatzemades les espores.
És present en algues, fongs i pteridòfits La forma i l’estructura han evolucionat des d’esporangis unicellulars esporocist sense coberta de cèllules estèrils cap a formes pluricellulars i amb coberta estèril Els esporangis pluricellulars, que es desenvolupen generalment damunt un pedicel, solen ésser esfèrics i consten d’una capa monoestratificada o pluriestratificada que pot tenir un mecanisme de dehiscència A l’interior, el teixit esporogen és format per cèllules que sofreixen miosi i donen espores
cloròfits
Botànica
Fílum de vegetals caracteritzats per la presència de plastidis verds, amb clorofil·la a i b i carotens, i per la formació de midó, sempre en els plastidis.
En aquest sentit ampli, els cloròfits comprendrien des de les algues verdes fins a les plantes superiors Però més generalment hom en restringeix l’amplitud a les algues verdes solament Tenen cèllules amb membrana cellulòsica, recoberta per una capa pèctica que es gelifica amb freqüència, o impregnada de carbonat càlcic Són uninucleades, exceptuant alguns grups particulars, d’estructura cenocítica Els cloroplasts, molt sovint amb pirenoides, presenten formes molt diverses en copa, anell, reticle, cinta, etc, sovint presenten flagels, sobretot en les cèllules reproductores En total comprenen…
esquizofícies
Botànica
Classe de microorganismes protocariòtics d’organització semblant a la dels bacteris; generalment són més grossos i van proveïts de clorofil·la concentrada sobre làmines situades a la part perifèrica del citoplasma (cromatoplasma), la qual cosa els permet de fer la fotosíntesi completa.
La part central del citoplasma centroplasma és ocupada per filaments o corpuscles d’ADN nucleoide, no separats de la resta del citoplasma, que és dens, sense orgànuls, només en algun cas amb vacúols gasífers, però d’aspecte granulós degut a inclusions de cianoficina, volutina i glicogen Ultra la clorofilla a , contenen pigments blaus ficocianina i vermells ficoeritrina, a més de carotens diversos La diferent proporció d’aquests pigments pot donar a les cèllules colors des del verd blavós que justifica el nom d’algues blaves o cianofícies, verd maragda o gris verdós, fins al vermellós Les…
bangiofícides
Botànica
Subclasse d’algues de la classe de les rodofícies, de tipus primitiu, aparell vegetatiu poc evolucionat (làmines o filaments amb creixement no localitzat), amb cèl·lules no relacionades per sinapsi, reproducció asexual per esporulació de cèlul·les vegetatives, i sexual, quan n’hi ha, per aplanogàmia, amb carpogonis sense tricògina que, una vegada fecundats pels espermacis, donen directament 4-8-16 carpòspores.
Es tracta d’un grup que degué separar-se de la resta de les rodofícies florídies des de temps molt antics
alga
alga verda marina ulva o enciam de mar (Ulva lactuca)
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Organisme unicel·lular o pluricel·lular fotosintetitzador, predominantment aquàtic, que antigament era considerat com a planta i que actualment s’inclou en el regne dels protoctists.
Les algues presenten formes i colors variats, amb diferències tan acusades que fins i tot pertanyen a regnes diferents Els cianòfits , o algues blaves, són organismes procariotes que comparteixen amb els bacteris el regne de les mòneres Les dimensions poden oscillar des d’un micròmetre fins a 60 m de longitud De les característiques comunes, la més determinant és la presència de cloroplasts en el citoplasma cellular amb pigments assimiladors per tant, són organismes fotosintetitzadors i consegüentment, autòtrofs En els cloroplasts, a més de la clorofilla, acumulen altres pigments ficobilines…