Resultats de la cerca

Jesuïta, fou director del servei botànic de l’Índia Exercí la docència a la Universitat de Bombai Efectuà una gran obra de recollecció i estudi de la flora índia, de la qual publicà importants treballs

Exercí a Barcelona Tingué correspondència amb alguns botànics notables, especialment amb Jacques Barrelier Posà els fonaments del Museu Salvador —impulsat anys més tard pel seu fill Jaume Salvador i Pedrol i els seus nets Joan i Josep, part del qual ha arribat als nostres dies i es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona

Enginyer forestal, exercí a les Filipines i n'estudià la flora Entre altres obres, publicà Memorias sobre el ramo de montes en las islas Filipinas 1874, Reseña de la flora del archipiélago filipino 1883, Sinopsis de familias y géneros de las plantas leñosas de Filipinas 1883 i Revisión de las plantas vasculares filipinas 1886

Fou catedràtic d’història natural a la Universitat de Santiago de Compostella 1849-68 i a Barcelona 1868-88 on exercí també interinament de rector 1880 Deixeble de Joan Francesc de Bahí, és autor de l' Ensayo de una flora fanerogámica gallega 1852, que fou el primer catàleg florístic de Galícia El seu herbari es conserva a la facultat de Biologia de Barcelona

Estudià medicina i farmàcia a Salamanca i exercí la medicina a Barcelona Capdavanter de la botànica catalana, herboritzà per Catalunya, Castella i Extremadura Descobrí una trentena d’espècies botàniques noves, que comunicà al botànic francès Dalechamps i que aquest descriví en la Historia generalis plantarum 1587 cal remarcar, en especial, l’orella d’os Ramonda myconi Hom li dedicà el gènere Miconia

Doctor en medicina i en ciències naturals Exercí la medicina a Granyena de les Garrigues i la docència a instituts de segon ensenyament de Cervera i Tarragona i a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona Publicà Musgos de los alrededores de Bohí 1956, Flora briológica de las comarcas barcelonesas 1956, Contribución al estudio de la flora briológica catalana 1962

Estudià a Avinyó i a Montpeller, on es doctorà en medicina 1785 Exercí de metge a Ciutadella, ciutat de la qual fou clavari 1811, 1819 i 1823 Publicà treballs sobre medicina i botànica Botanicus medicus ad medicinae aliquorum usum 1791, interessant per a l’estudi de la botànica menorquina, i la necrologia del bisbe de Menorca Pedro Antonio Juano 1814

Estudià a Montpeller, i a partir del 1813 exercí la professió al seu poble nadiu Fou un expert coneixedor de la flora pirinenca Meissner li dedicà un gènere d’umbellíferes, Xatardia , al qual pertany la xatàrdia Establí un jardí botànic particular al mas de Tellet El seu herbari es conserva a la facultat de medicina de la Universitat de Montpeller, que també adquirí la farmàcia pel seu valor historicocientífic

Exercí l’ensenyament a diferents localitats de la Catalunya del Nord, principalment a Montalbà del Castell 1884-87, a Llauró 1887-89 i a Sureda 1889-1902 on tingué com a collaborador Lleó Conill Esperonat per Simó Pons i per Pau Oliver estudià successivament la flora de les Corberes, dels Aspres i de les Alberes i aplegà un notable herbari que a la seva mort llegà a Conill

Doctor en farmàcia, exercí a Terrassa, on també fou professor de francès i anglès a l’Escola Industrial Fou membre corresponent de l’Academia Española Collaborador de Joan Cadevall en la part lexicogràfica de la Flora de Catalunya 1913-23 Autor de la Flora del Pla de Bages 1905 i d’altres treballs publicats al Butlletí de Dialectologia Catalana Noms dels bolets catalans 1916, Els noms dels ocells de Catalunya 1922 i Els noms de les plantes 1929