Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
òstria
Botànica
Arbre caducifoli monoic, de la família de les betulàcies, de 10 a 15 m d’alçària, de fulles ovades, acuminades i doblement serrades, de flors unisexuals disposades en aments i de fruits muciformes verdosos.
Es fa principalment a la part central i oriental del territori submediterrani europeu No existeix, en estat espontani, als Països Catalans
plàtan fals
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les aceràcies, de 10 a 25 m d’alt, de fulles palmades dividides en cinc lòbuls aguts i serrats, de flors verdoses paniculades i de fruits en disàmara.
Comú a l’Europa central, als Països Catalans pràcticament no existeix en estat espontani, però és plantat comunament en parcs i jardins
hemiepífit
Botànica
Dit de la planta que germina i creix epifíticament en un arbre fins que les seves arrels epigees arriben a terra i esdevé aleshores totalment liana o arbre.
També existeix el cas invers, de lianes que perden el contacte amb el sòl i es transformen en epífits Són hemiepífits els arbres estranguladors, que finalment ofeguen l’hostatger inicial Els hemiepífits són propis de les selves intertropicals
tipus nomenclatural
Botànica
Exemplar o element constitutiu d’un tàxon al qual és permanentment associat el nom d’aquest.
L’aplicació de noms als tàxons de categoria inferior o igual a la de família és feta sempre mitjançant tipus nomenclaturals L' holotip és l’exemplar que l’autor del tàxon designà o utilitzà com a tipus nomenclatural mentre existeix regula l’aplicació del nom corresponent El lectotip és l’exemplar elegit entre el material original com a tipus nomenclatural quan l’autor no designà holotip o quan aquest ha desaparegut L' isotip és un exemplar duplicat de l’holotip, pertanyent a la recollecció original El sintip és un dels exemplars esmentats originalment per l’autor, quan aquest no…
llavor
Botànica
Agronomia
Embrió en estat de vida latent, acompanyat o no d’endosperma i de perisperma i protegit per l’episperma.
Origen de la llavor Procedeix del primordi seminal, un cop fecundada l’ovocèllula i transformats els teguments en l’episperma La llavor és característica dels espermatòfits Per extensió, hom també anomena llavors els tubercles de les patateres, els bulbs de les cebes, etc Les llavors a l'agricultura Per a ésser emprades en agricultura, les llavors no han d’ésser barrejades amb les d’altres espècies o varietats ni atacades per paràsits Hom les sol sotmetre a una anàlisi de llavors per tal de determinar-ne la puresa expressada pel percentatge en pes de…
blat
Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…