Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
nyàmera
nyàmera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, que arriba fins a 3 m d’alçària, d’arrel tuberosa, de fulles cordiformes o ovades i de capítols grocs.
D’origen nord-americà, actualment és extensament conreada, sobretot a Europa i a l’Amèrica del Nord
carolina
Carolina
Jay Sturner (cc-by)
Botànica
Arbre, de la família de les salicàcies, que pot atènyer una alçària de 30 m, originari de l’Amèrica del Nord; té borrons grossos i enganxosos i fulles grosses de contorn triangular, tan amples com llargues, glabres i de marge irregularment crenulat.
És plantada sobretot com a ornamental El seu híbrid amb el pollancre comú, anomenat pollancre del Canadà , és conreat extensament
pollancre
Pollancre
Bradenwilkerson (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Arbre, de la família de les salicàcies, de fins a 30 m d’alt, de capçada irregular, de borrons glabres i enganxosos, de fulles ròmbiques o ovades, acuminades i dentades, de flors en aments i de fruits en càpsula.
Es fa en riberes, a una gran part d’Europa El pollancre gavatx varietat italica , de capçada fastigiada, és extensament conreat
bellaombra
bellaombra
© Fototeca.cat
Botànica
Gran arbre, de la família de les fitolacàcies, de 6 a 15 m d’alçada, de rabassa sovint molt gruixuda, tronc corpulent i capçada densa, de fulles ovatolanceolades, caduques al començament de l’hivern, i flors dioiques, agrupades en llargs raïms.
És propi de l’Amèrica del Sud molt popular a l’Argentina, on rep el nom d' ombú , i és extensament plantat en parcs i passeigs, fins i tot a la regió mediterrània
arbre del pa
Arbre del pa
© Fototeca.cat
Botànica
Arbre de la família de les moràcies, de 12 a 18 m d’alçada, de fulles sempre verdes, profundament lobulades, i fruits comestibles de la mida d’un meló, coberts de punxes, de color groc fosc i amb polpa groga i fibrosa, rica en glúcids.
És originari de la península de Malaca i de les illes de la Sonda, però avui és extensament conreat a les regions intertropicals, ensems amb A Heterophyllus , espècie molt pròxima, també anomenada popularment arbre del pa
pinastre
Botànica
Pi, de la família de les pinàcies, de fins a 40 m d’alçària, de capçada cònica, d’escorça bruna rogenca i clivellada, de fulles aparellades, llargues de 10 a 20 cm, rígides i punxants, i de pinyes ovatocòniques, amb les apòfisis romboidals i prominents.
És propi de l’Europa sud-occidental, on és extensament plantat a la costa atlàntica Als Països Catalans és escàs, i només forma boscs de consideració a les comarques nord-orientals del Principat i a algunes muntanyes valencianes
càrtam
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les compostes, que comprèn unes 20 espècies esteses des de les illes Canàries fins a l’Àsia central, amb fulles alternes, quasi sempre espinoses, i flors generalment grogues agrupades en capítols profusament bracteats.
L’espècie anomenada alasflor C tinctorius és una planta d’importància econòmica els florons serveixen com a substitut del safrà, els capítols, per a fer tints, i de les llavors hom extreu un oli amb moltes aplicacions És conreada extensament a les zones càlides o temperades els principals productors són l’Índia i els EUA El seu conreu havia estat molt estès als Països Catalans, però actualment resta limitat a algunes àrees marítimes del País Valencià i de la regió de Tortosa
mongetera
Mongetera amb mongetes
© Istockphoto
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, generalment voluble, de fulles trifoliolades, amb folíols ovats acuminats, de flors blanques, rosades o purpúries, disposades en raïms axil·lars, i de fruits en llegum (mongetes).
Oriünda de l’Amèrica del Sud, és extensament conreada a gran part del món Les llavors mongetes seques i els llegums immaturs mongetes tendres són aprofitats per a l’alimentació humana, i les plantes són destinades a l’alimentació del bestiar És profitosa també perquè enriqueix el sòl en nitrogen cicle del nitrogen S’adapta bé a qualsevol terreny, bé que prefereix els terrenys llimosos, i és tolerant respecte al clima N’hi ha nombrosíssimes varietats, que difereixen en l’hàbit de la planta nanes, enasprades, etc, en la forma dels llegums i en la forma, mida i coloració de les…
canya
canyes
© Xevi Varela
Botànica
Planta perenne, de la família de les gramínies, de rizoma gruixut i sinuós, ramificat, d’on parteixen tiges robustes, fistuloses i ramificades, de 2 a 5 m d’alçada, amb fulles amplament linears i flors en gran panícula (plomall).
Originària d’Asia central, s’ha estès àmpliament per la regió mediterrània, on viu conreada i subspontània a les vores de rius, torrents, en marges, etc És emprada sovint per a defensar el sòl contra l’erosió Els plomalls que produeix al començament de la tardor són estèrils a les terres mediterrànies Per això la planta es multiplica dispersant-ne trossos de rizoma La tija, pelada, és emprada extensament en agricultura per a enasprar plantes enfiladisses, fer cobertes, etc, i, feta tires flexibles, en la confecció de cistells, la construcció d’encanyissats i de sostremorts, etc
menta
menta piperita
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, rizomatoses i molt aromàtiques, de fulles ovalades oposades i de flors violades, rosades o blanques, reunides en verticil·lastres o en inflorescències espiciformes terminals.
Moltes espècies són remeieres, amb virtuts tòniques, estimulants, estomacals, carminatives i calmants també són la base dels licors de menta , i proporcionen essències, d’ús en farmàcia i en perfumeria Les mentes més importants són la menta d’aigua M aquatica , que creix en indrets aiguosos la menta borda o de bou o mendastre o mentastre M rotundifolia , pubescent, d’olor desagradable, amb les flors blanques o rosades, agrupades en espigues agudes, que es fa en herbassars, regalls i llocs humits la menta boscana M longifolia , pròpia de jonqueres de muntanya, i la menta piperita o pebrera…