Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
carolina de jardí

Carolina de jardí
Julien Renoult (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Arbust de la família de les fabàcies originari de l’est de la regió mediterrània, molt utilitzat en jardineria per la seva espectacular i flairosa floració a la fi de l’hivern i el començament de la primavera, amb flors grogues disposades en inflorescències en forma de corona i fulles compostes d’un color verd blavós.
És una espècie molt rústica es reprodueix fàcilment de llavor i té un creixement molt ràpid, ja que floreix i fructifica el mateix any que germina
violeta africana

Violeta africana
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes ornamentals, de la família de les gesneriàcies, de fulles d’un verd intens o variegades, vellutades o glabres, retallades o ondulades i flors petites, senzilles o dobles, de tons força variats, però amb dominància de blanc, rosa i sobretot de blau i porpra.
Necessiten força claror i una bona humitat es propagen fàcilment per esqueix de fulla i pecíol o per llavor, a la primavera N'hi ha multitud d’híbrids i són molt apreciades en jardineria
esponja vegetal

Esponja vegetal
Mark Hyde, Bart Wursten, Petra Ballings (cc-by-nc)
Botànica
Planta enfiladissa, de la família de les cucurbitàcies, monoica i anual, amb circells, fulles lobulades, flors unisexuals de color groc i un fruit o carbassa cilíndric, de vegades corbat, de 30 a 50 cm de llargada i entre 10 i 15 cm d’amplada.
Originària de la regió paleotropical, és cultivada com a ornamental arreu del món pel teixit vascular del fruit sec, que es fa servir com a fregall o esponja de bany Es reprodueix fàcilment a partir de llavor
ailant
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les simarubàcies, originari de la Xina, de fulles compostes molt grans i un xic pudents; flors petites i verdoses, i fruits d’una sola llavor, amb ales.
Sovint és plantat als jardins i vores de carrers i carreteres perquè tolera bé les atmosferes impurificades i es desenvolupa fàcilment S'estén amb rapidesa i de manera espontània, sobretot per fondalades i llocs poc assolellats, perquè les arrels rebroten molt
duran
Botànica
Agronomia
Varietat de préssec que té la polpa adherida fortament al pinyol i no es bada fàcilment.
benjuí
Botànica
Farmàcia
Cosmètica
Resina balsàmica obtinguda dels diversos estíraxs per incisió.
És una substància de color groguenc, insoluble en aigua i soluble en alcohol, constituïda per olis eteris, àcids benzoic i cinàmic i resines El benjuí procedent de Sumatra no fa una olor tan forta ni es fon tan fàcilment com el de Siam És emprat en perfumeria i en cosmètica, i en medicina com a expectorant i antisèptic
castanyer d’Índia

Branca de castanyer d’Índia amb castanyes d’Índia
Botànica
Jardineria
Arbre alt, de la família de les hipocastanàcies, que ateny fàcilment una alçària de 25 m, de capçada densa.
És de fulles caduques palmaticompostes, amb folíols serrats, en nombre de 5 a 7 Les flors, blanques, però lleugerament tenyides de groc i vermell, són dipositades en vistoses panícules piramidals Els fruits, anomenats castanyes d’Índia , globosos, coriacis, espinosos, s’obren per tres valves i contenen 1 o 2 llavors semblants a les castanyes La fusta, blanca i tova, és poc apreciada i únicament serveix per a llenya i per a fer caixes Fulla de castanyer d’Índia © Xevi Varela Natural de la península Balcànica, sol ésser plantat com a arbre ornamental i d’ombra, en parcs i passeigs
all
all
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de fulles amplament linears i tija cilíndrica, fullosa fins a la meitat, culminada per una umbel·la de flors blanques o vermelloses; bulb arrodonit i comes tible, anomenat cabeça, compost de nombroses unitats, anomenades grans.
Tota la planta, però sobretot el bulb, conté alliïna i allicina, substàncies d’olor alliàcia característica Són varietats importants l’ all blanc comú , d’interès per la llarga conservació de les cabeces, l’ all rosa primerenc , que hom recull i consumeix tendre, i l’ all roig , molt productiu Originari de l’Àsia central, és conreat a l’occident des de l’antigor Bé que visqui en tots els climes, prefereix els temperats i mediterranis es fa en terrenys fèrtils, sorrencs i lleugers, però secs i assolellats, perquè la humitat podreix fàcilment els bulbs Es propaga per sembra de llavors o per…
verdolaga de jardí
Botànica
Planta anual, de la família de les portulacàcies, originària del Brasil, l’Uruguai i l’Argentina.
Pot tenir unes tiges prostrades o ascendents de fins a 30 cm, fulles cilíndriques de fins a 2 cm de llarg, carnoses, i flors grans simples o dobles, de 2,5 cm de diàmetre, i de colors brillants molt variats vermell, groc, blanc, rosa i tonalitats intermèdies Aquestes flors només s’obren quan fa sol Els fruits són càpsules que contenen moltíssimes llavors de color negre brillant La verdolaga de jardí es cultiva per l’abundant i vistosa floració a l’estiu i començament de tardor com a planta de temporada, en grups o parterres, a ple sol es reprodueix fàcilment de llavor i necessita una terra…
api
Api
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, comestible, molt olorosa, de fulles pinnatisectes i lluents, tija fistulosa, flors blanquinoses i arrel gruixuda.
És conreada per tal d’aprofitar-ne els caluixos hom els guarda de la llum per tal que esdevinguin blancs Necessita sòls frescs i sobretot profunds les arrels baixen fins a 1 m, i és exigent en principis nutritius Vol climes suaus, amb un elevat grau higromètric i una bona insolació Té un efecte diürètic, i aporta força calci, fosfat i fibra És molt pobre en calories Api © CIC - Moià Les varietats més conreades són la verda comuna , que és la més corrent al Maresme i es fa alta d’uns 50 cm la verda de Pasqua , més baixa, de caluixos amples i carnosos, fàcilment blanquejables la daurada o…