Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
heterospori | heterospòria
cimicí | cimicina
isospori | isospòria
estaquispòric | estaquispòrica
Botànica
Dit dels vegetals superiors que fan els esporangis damunt òrgans de natura caulinar.
S'oposa a fillospòric
subespontani | subespontània
Botànica
Dit de les plantes que es fan en una regió sense ésser-hi autòctones.
glaucòfits
Botànica
Grup d’organismes aquàtics que fan la fotosíntesi gràcies a la presència d’esquizofícies endosimbiòtiques.
angulinervi | angulinèrvia
Botànica
Dit de les fulles en què els nervis laterals fan angle agut amb el principal.
clavellina
Clavellina
Alice Shanks (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges sufruticoses, esveltes, que fan fins a 80 cm d’alçària, fulles oposades, angostes, glabres, glauques i flors grans amb el calze tubulós, que acaba en cinc dents i porta a la base quatre esquames caliculars.
Té cinc pètals dentats, purpuris, blancs o vermells, i deu estams que s’han transformat en pètals en les formes conreades La forma silvestre es dóna espontània en alguns rocalls molt agrests del sud de les penínsules Ibèrica i Itàlica i de Sardenya i Sicília El tipus ornamental fou portat de l’Àsia Menor, on era conreat pels àrabs, a Europa pels croats al segle XIII, i el seu conreu hi fou generalitzat durant els segles XIV i XV Gaudeix d’una gran estima com a planta ornamental, sobretot de test, i hom la conrea extensament per la flor, el clavell , una de les més apreciades en floristeria Hi…
grimmiàcies
Botànica
Família de molses de l’ordre de les brials que són petites i fan coixinets damunt les roques.
paroníquia
Botànica
Gènere d’herbes, de la família de les cariofil·làcies, generalment prostrades, amb glomèruls de flors coberts de bràctees d’un color blanc argentí.
Es fan en terres mediterrànies