Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
espermatòfits
Botànica
Divisió del regne vegetal constituïda per les plantes amb flors i fruits.
Comprèn les subdivisions de les gimnospermes i de les angiospermes
rosa de Jericó
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, pelosa, de 10 a 20 cm d’alt, de fulles ovals i grosserament dentades, de flors blanques, aplegades en raïms petits, i de fruits en silícula.
És pròpia del Sàhara També és conreada en jardins S'obre espectacularment en roseta quan hom la colloca a l’aigua És una de les poques fanerògames reviviscents
hercògam | hercògama
haustori
Botànica
Òrgan propi d’una planta paràsita que és capaç d’absorbir substàncies nutrícies de l’hostatger.
En les fanerògames pot ésser una arrel modificada, anomenada arrel xucladora arrel, o bé pot tenir origen caulinar En els fongs és un filament micelià especialitzat que perfora les parets cellulars dels teixits de la planta hostatgera
Wilhelm Hofmeister
Botànica
Botànic alemany.
Inicialment autodidacte, descobrí l’alternança de generacions en molses i falgueres i descriví el desenvolupament embrionari de les fanerògames Unificà també la concepció de la reproducció dels vegetals i establí les bases d’una classificació filogenètica en fer paleses les relacions entre molses, falgueres, gimnospermes i angiospermes
icacinàcies
Botànica
Família de fanerògames en gran part llenyoses i principalment tropicals.
cotilèdon
Cotilèdons: 1, en un embrió jove; 2, en un de madur; 3, en una plàntula; 4, en una planta jove
© fototeca.cat
Botànica
La primera fulla, o fulles, de l’embrió de les fanerògames.
En alguns casos funciona com a òrgan de digestió de les substàncies nutritives emmagatzemades en el teixit nutrici de la llavor, puix que esdevé fotosintetitzador un cop la planta ha germinat En altres casos, com en les lleguminoses, actua com a òrgan de reserva i és ple i atapeït de materials nutritius que ha absorbit abans de la maduració de la llavor El nombre de cotilèdons caracteritza alguns grups de plantes les monocotiledònies en tenen un, les dicotiledònies, dos, i les gimnospermes, un nombre variable