Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
gatova fasciculada
Botànica
Arbust fortament espinós, de la família de les papilionàcies, d’un verd grisenc, amb fulles trifoliolades i amb flors grogues.
Pròpia de la mediterrània oriental, creix fent coixins a les brolles calcàries mallorquines
fasciculat | fasciculada
cua de guineu
Cua de guineu
Bas Kers (cc-by-nc-sa)
Botànica
Herba anual de la família de les gramínies, d’arrel fasciculada, tija dreta, alta de 20 a 60 cm, fulles linears i espiga cilíndrica allargada.
Creix en conreus i camins
papilionàcies
Botànica
Família de lleguminoses constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles típicament compostes i estipulades, de flors de corol·la papilionàcia, generalment agrupades en raïm, i de fruits en llegum.
Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela Afzelia sp afzélia Amorpha fruticosa amorfa Anagyris foetida…
serreig
Serreig
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les gramínies, d’arrel fasciculada, fulles paral·lelinèrvies, linears, amb una lígula pilosa i espigues c ompactes, més o menys compostes, terminals.
Comprèn unes 10 espècies distribuïdes arreu de les regions temperades o càlides, sobretot a les terres de conreu El serreig aferradís Sverticillata , dit també millaroca o panissalla o planissola , té la tija dreta, generalment ramificada a la base, de 20 a 60 cm d’alçària, fulles verdes, amples fins a 1 cm, i panícula espiciforme, cilindroide, amb interrupcions que fan que sembli verticillada, verda o d’un to violaci El serreig d’aresta groga Sglauca té una alçària de 10 a 50 cm, les fulles verdes, linears, aspres al marge, i panícules espiciformes terminals, oblongues, denses, amb…
planta
Classificació de les plantes
Botànica
Organisme pertanyent al regne vegetal.
Les plantes són éssers vius, en la majoria dels casos autotròfics, generalment immòbils, ordinàriament de creixement indefinit, i mancats de sistemes de relació El concepte de planta és poc científic, perquè inclou grups taxonòmics poc afins Alguns autors només consideren plantes els organismes pluricellulars amb cloroplasts i amb parets cellulars cellulòsiques Tradicionalment, però, també són considerats plantes els protocariotes, els protists autotròfics i els fongs Les cèllules vegetals típiques, pròpies de les plantes amb clorofilla, presenten característicament una paret cellular…
monocotiledònies
Botànica
Classe d’angiospermes caracteritzada per l’embrió, d’un sol cotilèdon, l’arrel, fasciculada, la tija, amb feixos conductors tancats i dispersos, l’absència de creixement secundari, les fulles, quasi sempre sèssils i paral·lelinèrvies, i les flors, generalment trímeres.
Els principals ordres són ciperals, escitamínies, espadiciflores, farinoses, ginandres, glumiflores, helobials, liliïflores i pandanals
arrel
Tres tipus diferents d’arrel
Josep Lluís Ferrer
Botànica
Òrgan de les plantes superiors, generalment axiforme, de simetria radiada, sempre privat de fulles, i proveït d’elements conductors, especialitzat en la fixació de la planta i en l’absorció d’aigua i de substàncies químiques que hi són dissoltes.
Generalment és subterrània arrel hipogea , bé que en alguns casos és aèria arrel epigea L’arrel es forma per creixença de la radícula de l’embrió de la llavor, i des del primer moment presenta geotropisme positiu i fototropisme negatiu L’arrel típica consta d’un eix de forma cilindrocònica i de creixença vertical, l' arrel principal, de desenvolupament preponderant, amb diverses ramificacions de creixement oblic, les arrels secundàries, que emeten ramificacions, les arrels terciàries, quaternàries, etc, denominades en general radicelles Però també en poden aparèixer més amunt del coll, el…
herba del mal gra
Flors de l’herba del mal gra
2004 Mike Ireland (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les ranunculàcies, de 5 a 30 cm d’alçària, d’arrel tuberosa i fasciculada, de fulles enteres, les radicals ovals o cordiformes i les caulinars lanceolades i amplexicaules i de flors blanques o rosades.
Creix en tarteres i roquissars de l’alta muntanya Els pastors dels Pirineus en feien cataplasmes contra determinats tumors