Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
epizoocor | epizoocora
Botànica
Dit dels vegetals les diàspores dels quals es disseminen fixades a l’exterior del cos d’un animal que actua com a agent de transport.
Les diàspores es poden fixar a l’animal mitjançant espines, ganxos, substàncies viscoses, etc
anabena
Botànica
Gènere de cianofícies, de l’ordre de les hormonogals, que formen filaments amb heterocists com els dels nòstocs, però de vida planctònica.
Poden originar masses a la superfície de l’aigua, anomenades flor d’aigua, i fixar nitrogen de l’aire
hàpter
Botànica
Òrgan no pròpiament radical que ajuda a fixar la planta al substrat.
Miquel Bernades i Mainader
Botànica
Metge i botànic.
Fou metge de cambra de Carles III i ocupà després, per oposició, el càrrec de primer catedràtic al jardí botànic de Madrid, que Josep Quer havia deixat vacant 1764 Fou el primer a publicar uns Principios de Botánica 1767, en castellà, en els quals acceptà la nomenclatura binària linneana i intentà de fixar la terminologia botànica procurant de fer prevaler formes populars sobre els neologismes derivats directament del llatí Herboritzà a Mallorca, a Castella i, probablement, també al Principat, al País Valencià i a Andalusia Preparà un Specimen Florae Hispanicae , amb la…
rizoide
Botànica
Nom aplicat a les prolongacions del tal·lus de les algues que serveixen per a fixar-les al substrat.
clinòstat
Biologia
Botànica
Aparell que consta essencialment d’un disc vertical amb un lent moviment giratori, sobre el qual hom pot fixar plàntules per tal d’estudiar-ne les respostes geotròpiques ( geotropisme
).
arrel
Tres tipus diferents d’arrel
Josep Lluís Ferrer
Botànica
Òrgan de les plantes superiors, generalment axiforme, de simetria radiada, sempre privat de fulles, i proveït d’elements conductors, especialitzat en la fixació de la planta i en l’absorció d’aigua i de substàncies químiques que hi són dissoltes.
Generalment és subterrània arrel hipogea , bé que en alguns casos és aèria arrel epigea L’arrel es forma per creixença de la radícula de l’embrió de la llavor, i des del primer moment presenta geotropisme positiu i fototropisme negatiu L’arrel típica consta d’un eix de forma cilindrocònica i de creixença vertical, l' arrel principal, de desenvolupament preponderant, amb diverses ramificacions de creixement oblic, les arrels secundàries, que emeten ramificacions, les arrels terciàries, quaternàries, etc, denominades en general radicelles Però també en poden aparèixer més amunt del coll, el…