Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
weigèlia
Botànica
Jardineria
Arbust caducifoli, de la família de les caprifoliàcies, d’1 a 3 m d’alt, de fulles el·líptiques dentades, de flors infundibuliformes i de color de rosa, agrupades en ramells, i de fruits capsulars.
És originari de Corea i és plantat en jardins dels països temperats
aràujia

Aràujia florida
© MC
Botànica
Petita liana exòtica de fruit gros, de la família de les asclepiadàcies, dehiscent i llavors proveïdes d’un plomall sedós, subespontània a la regió mediterrània.
olivarda

Olivarda florida
© MC
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, perenne, glandulosa i viscosa, olorosa, de tiges de 50 a 120 cm, frutescents a la base, de fulles lanceolades, més o menys dentades, i de capítols grocs tardorals.
És comuna en vores de camins, vinyes abandonades, etc, a la terra baixa mediterrània
borratja

Borratja florida
© MC
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les boraginàcies, híspida, de fulles grosses, ovades, molt rugoses, les inferiors peciolades, de tija robusta, dreta, de 30-60 cm i flors grosses, d’un bell blau, agrupades en cimes terminals.
Viu en llocs humits, hortes, marges de camps, etc, de terra baixa Les fulles, comestibles raó per la qual encara hom conrea la planta en alguns llocs, constitueixen una verdura de fàcil digestió, i són emprades també, després d’escaldar-les, com a cataplasmes emollients Tota la planta presenta propietats sudorífiques i diürètiques hom utilitza sobretot la infusió preparada amb les flors aigua de borratja És costum de fer bunyols amb les fulles recobertes de farina i ou i fregides
estepa

Estepa blanca florida
© MC
Botànica
Gènere d’arbusts, de la família de les cistàcies, de fulles enteres i oposades, de flors grosses, amb 5 pètals lliures, hermafrodites i regulars, i de fruits en càpsula quinquelocular.
L’ estepa blanca Calbidus , de 30 a 80 cm d’alt, de fulles oblongues o lanceolades, recobertes d’un toment blanquinós, i de flors roses, es fa en brolles i boscs clars de terra baixa L’ estepa borrera Csalviifolius , de 30 a 70 cm, de fulles ovades o ellíptiques i de flors blanques, és silicícola i característica de la brolla d’estepes i brucs L’ estepa crespa Ccrispus , de 30 a 50 cm d’alt, pelosa, molt olorosa, amb fulles oblongues o ovades, rugoses, reticulades i de marges cresps, i amb flors purpúries, creix en terres pedregoses i sauloses de les comarques del litoral L’ estepa de…
pitòspor

Branca de pitòspor florida
© MC
Botànica
Jardineria
Arbust perennifoli, de la família de les pitosporàcies, d’1 a 3 m d’alçària, de fulles ovades, coriàcies, d’un verd fosc llustrós, o d’inflorescències terminals de flors petites, blanquinoses, molt fragants.
Procedeix de l’Orient llunyà i és molt comú en els jardins dels països temperats
gatzerí

Branca florida de gatzerí
© MC
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 2 a 6 m d’alçada, de fulles el·líptiques acuminades i finament serrades, de flors blanques aplegades en raïms i de fruits drupacis petits, arrodonits, negres i molt acerbs.
Es fa en boscs humits dels Pirineus
orenga

Orenga florida
lisebattrup (CC BY-NC)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, aromàtica, de 30 a 90 cm d’alt, de fulles ovades oposades i de flors d’un violaci rosat agrupades en ramells.
Creix en vorades de bosc, matolls humits, etc Té qualitats tòniques i digestives Les fulles i les summitats florides són emprades com a condiment L’essència és de color groc i conté polifenols i terpenoids
herba de Sant Robert

Herba de Sant Robert florida
© MC
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les geraniàcies, sovint vermellosa, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles dividides i de flors rosades sobre peduncles biflors.
Es fa en herbassars, al peu de tanques, murs, etc, a tot Europa Té virtuts astringents
tell

Branca florida de tell ( Tilia platyphyllos )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les tiliàcies, fins de 30 m d’alçària, de fulles simples, cordiformes, lleugerament asimètriques, serrades, amb estípules caduques; de flors groguenques o blanquinoses, fragants, reunides en petites cimes, el peduncle de les quals és adnat inferiorment a una bràctea lanceolada, i de fruits en núcula.
Les flors constitueixen la tilla El tell argentat Ttomentosa , de fulles amb el revers blanc tomentós, és propi de la península balcànica i és plantat en jardins El tell de fulla gran Tplatyphyllos , de fulles de 6 a 9 cm i de fruits costats, es fa a la muntanya mitjana El tell de fulla petita Tcordata , de fulles de 3 a 8 cm i de fruits llisos, creix en sòls profunds, a les comarques més septentrionals dels Països Catalans