Resultats de la cerca

Es fa en terres humides i salabroses

Desprèn una olor forta viu en llocs rocallosos, sobretot de conglomerats, a la Serralada Prelitoral i als Pirineus

Desprenen una aroma forta, poc agradable, a causa de llur contingut en terpens diversos ocimè i altres essències, que en fan una planta de propietats antifúngiques, antisèptiques i insecticides

Fa una olor forta molt característica És oriünd de l’Àsia sud-occidental, on és conreat com a planta farratgera, com també al nord d’Àfrica i, com més va menys, als països mediterranis europeus Les llavors són oficinals, amb propietats reconstituents, emollients i antihemorroidals

És una substància de color groguenc, insoluble en aigua i soluble en alcohol, constituïda per olis eteris, àcids benzoic i cinàmic i resines El benjuí procedent de Sumatra no fa una olor tan forta ni es fon tan fàcilment com el de Siam És emprat en perfumeria i en cosmètica, i en medicina com a expectorant i antisèptic

Pertany a les raflesiàcies, petita família de plantes paràsites, majoritàriament tropicals i subtropicals El seu cos vegetatiu és constituït només per una sèrie de filaments molt simples que s’introdueixen dins de la planta que parasita, una espècie de vinya verge, pertanyent a la família de les vitàcies, de la qual s’alimenta L’únic moment, doncs, en què es pot veure la raflèsia és quan floreix, que fa una flor enorme arran de terra amb tèpals gruixuts de color vermell, marró vermellós o púrpura marró, i emet una pudor molt forta, com de carn podrida, molt atractiva per als seus…

Són riques en alcaloides i en essències, i desprenen una olor forta Havien estat emprades per a facilitar el part i contra moltes afeccions llur activitat, però, és encara poc coneguda L' aristolòquia llarga A longa té les fulles curtament peciolades i un rizoma allargat i cilindroide Es fa en terres profundes i humides, principalment al bosc de ribera L' aristolòquia rodona A rotunda té les fulles sèssils i l’arrel inflada, formant un tubercle arrodonit, ric en un alcaloide tòxic, l’aristoloquina En la farmacopea antiga era reputada com l’espècie més activa del gènere Es fa…

Presenten fulles enteres, generalment simples, alternades o oposades, amb o sense estípules Les flors són solitàries, usualment bisexuals, agrupades en inflorescències cimoses tenen cinc sèpals imbricats, i molts estams, perigins i sovint amb filaments connats l’ovari és de cinc estigmes, amb nombrosíssims òvuls El fruit és en càpsula, i la llavor posseeix un embrió llarg i corbat, envoltat d’endosperma farinós Tot el seguit de característiques pròpies de les aïzoàcies és el resultat de la seva adaptació a climes secs, de forta insolació i llargues sequeres Això les ha obligades…