Resultats de la cerca

Doctor en farmàcia Catedràtic de química inorgànica a la Universitat de Granada i posteriorment a la de Barcelona, on presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts A instàncies de la diputació provincial de Barcelona elaborà un informe científic sobre la conveniència de plantar ceps americans, resistents a la filloxera Reuní un ric herbari Publicà Conferencias sobre el mejoramiento de los suelos 1876, Lecciones de farmacia químico-inorgánica 1871, Aguas minerales del Puig de las Ànimas en Caldas de Malavella 1882 i Catálogo de las plantas observadas en la montaña de Requesens 1895

Seguint el model d’altres societats d’intercanvi de plantes es proposà la formació d’un herbari per a l’estudi de la flora ibèrica mitjançant les aportacions de tots els seus membres Malgrat les circumstàncies adverses a causa de la tercera guerra Carlina arribà a distribuir dues sèries prou importants de plantes seques 208 espècies el 1873 i 207 el 1875 Cessà les seves activitats a l’estiu del 1875

Anteriorment menystingudes, les molses i les hepàtiques reberen la primera atenció amb l’obra de Jean Joseph Dillen, dit Dillenius 1666-1747, bé que en la seva Historia muscorum 1741 són aplegades encara molses, algues i líquens En aquesta prehistòria de la briologia és important l’obra de NS Necker 1729-93, autor de Methodus muscorum 1774, i de Casimir Cristofer Schmidel 1718-92 Però fou l’obra de Jean Hedwig 1730-99 la que refermà les bases d’aquesta branca de la botànica, en la qual s’havien de destacar, entre altres, Wilhelm Philipp Schimper 1808-80, autor de Bryologia europea 1836-55 i…

Deixeble d’Antoni Cebrià Costa, molt aviat s’interessà per la criptogàmia Exercí un temps com a metge als Prats del Rei Anoia i aplegà una collecció considerable de criptògames Durant els primers anys de la Restauració entre 1874 i 1877 emigrà al Brasil i, després de residir breument en diversos llocs, a la primeria de 1878 s’establí, amb la seva família, a Apiaí a la serra de Paranapiacaba, al sud de l’estat de São Paulo Prosseguí, en una extensa àrea, entre els estats del Paranà i de São Paulo, amb l’estudi de les criptògames, principalment molses i líquens Mantingué correspondència amb…

També és anomenada fitologia La història de la botànica, i sobretot de la taxonomia, arrenca de temps molt antics Ja l’home del Paleolític degué assolir coneixements empírics sobre les propietats d’alguns vegetals comestibles, metzinosos, medicinals, indicadors del terreny, coneixements que en els agricultors neolítics havien d’anar acompanyats d’algunes nocions elementals de fisiologia germinació, influències de la temperatura i de la humitat, etc Els tractats botànics més antics que ens han pervingut són obres de caràcter pràctic dedicades a les plantes medicinals com les de Teofrast o…