Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
pomera
Pomera amb pomes
Zoya Akulova (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 12 m d’alçària, de fulles ovades, serrades i tomentoses al revers, de flors blanques i rosades, aplegades en umbel·les, i de fruits (les pomes) en pom, grossos i de coloracions diverses.
És originari de l’Europa oriental i de l’Àsia occidental, però és conreat des de temps molt antic És un dels conreus més importants del món, estès a totes les regions temperades, i especialment a Europa i a l’Amèrica del Nord Comprèn més de 100 culti-vars golden, reineta, empordanesa, nana, mingueta, emperador Alexandre , etc Vol terrenys permeables i un clima humit la propagació és feta normalment per empelt La fusta, densa i dura, és aprofitada sobretot com a llenya i per a fer-ne mànecs d’eines
poma
Pomes
© C.I.C - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit carnós i complex de la pomera, del tipus pom, de forma esferoidal o més o menys rodonenca, d’un diàmetre comprès generalment entre 3 i 10 cm, de color generalment verd, groc o vermell, de pell prima, comestible i de sabor acídul o més o menys àcid i dolcenc o més o menys dolç, del qual hom obté la sidra i altres begudes.
Les pomes reben diversos noms segons llurs dimensions, color, sabor, forma, etc, i, encara, segons les contrades Hom se la menja amb pell o pelada, cuita o amb xarop o compota És emprada per elaborar melmelades Es conserva molt bé Té propietats laxants, per bé que el seu mesocarpi ratllat i oxidat és emprat com a antidiarreic casolà Acada 100 g hi ha 84 g d’aigua, de 9 a 15 g de glúcids, i a més conté proteïnes, aminoàcids, lípids, minerals, vitamines, àcids orgànics, pectina, polifenols i èsters La producció de pomes, tradicional a les regions plujoses i als petits regadius dels Països…