Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
gramínies
Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Família de glumiflores constituïda per plantes típicament herbàcies, anemòfiles, de tiges fistuloses, dites canyes.
Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la glumella…
silicificació
Botànica
Intercalació de sílice en la paret cel·lular de certes cèl·lules vegetals.
És important la silicificació en les ciperàcies, en les equisetàcies i en les gramínies
glumiflores
Botànica
Ordre de monocotiledònies constituït per plantes normalment herbàcies de flors hermafrodites amb el periant molt reduït o nul, i amb l’ovari súper, i de fruits secs, indehiscents i monosperms.
Comprèn únicament la família de les gramínies, bé que alguns autors hi inclouen la de les ciperàcies
espiga
Botànica
Inflorescència racemosa simple de flors sèssils.
Es diferencia del raïm pel fet que les flors no hi tenen pedicels L’espiga de les gramínies és, de fet, una inflorescència composta
agrostòleg | agrostòloga
Botànica
Especialista en l’estudi de les gramínies i de les formacions vegetals a base de gramínies.