Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
bennettitòpsids
Botànica
Classe de gimnospermes constituïda per un gran nombre de restes fòssils de plantes que existiren durant l’era secundària.
Eren plantes semblants als cicadòpsids, de port molt divers, des de petites herbes fins a arbres mitjans Presentaven tija eustèlica, fulles generalment grosses i pinnades, flors sovint hermafrodites, a diferència de les altres gimnospermes, amb fulles carpellars extremament reduïdes que tenien un únic primordi seminal a l’àpex, i estams sovint pinnats Aparegueren segurament al final del Permià, assoliren el màxim expandiment durant el Juràssic i s’extingiren al Cretaci superior Molts autors, atesa la presència de flors hermafrodites i d’altres característiques…
aponogetonàcies
Botànica
Família d’helobials integrada per una quarantena d’espècies pertanyents totes al gènere Aponogeton, esteses per les regions tropicals i subtropicals de l’antic continent.
Són plantes aquàtiques de rizoma tuberós, fulles flotants o submergides, i flors hermafrodites agrupades en inflorescències emergents i fruit bacciforme
figuera de moro
Fruits de la Figuera de moro amb fruits
© Jaume Ferrández
Botànica
Arbust afil·le i punxós, de la família de les cactàcies, d’1 a 1,50 m d’alçada, de tiges fasciades, comprimides, més o menys planes, carnoses i articulades.
Fa flors grosses, sèssils, hermafrodites, d’un color groc o ataronjat, i fruits bacciformes, ovoides i comestibles, anomenats figues de moro
dil·leniàcies
Botànica
Família de gutiferals integrada per uns 18 gèneres que apleguen més de 500 espècies d’arbres, arbusts o lianes propis de les regions tropicals.
Presenten fulles alternes enteres o dentades, flors pentàmeres hermafrodites o a vegades unisexuals i fruits capsulars o bacciformes Algunes dilleniàcies són cultivades com a ornamentals
centrospermes
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies.
Agrupa diverses famílies de plantes gairebé sempre herbàcies amb fulles simples i flors actinomorfes, unisexuals o hermafrodites aïzoàcies, amarantàcies, cactàcies, cariofillàcies, fitolacàcies, nictaginàcies, portulacàcies i quenopodiàcies
punicàcies
Botànica
Família de mirtals que consta d’un gènere i dues espècies: Punica granatum, el magraner, propi de la regió mediterrània i del SW asiàtic, i P.protopunica, de l’illa de Socotra.
Són petits arbres de fulles simples oposades, de flors actinomorfes i hermafrodites, i de fruits bacciformes d’epicarpi coriaci i amb llavors embolcallades de polpa, anomenats botànicament balàusties
salvadoràcies
Botànica
Família de celastrals que comprèn solament unes 10 espècies de l’Àfrica i del sud de l’Àsia.
Són plantes llenyoses de fulles oposades, enteres, amb estípules habitualment espinoses, de flors hermafrodites o unisexuals, tetràmeres o pentàmeres, amb el gineceu bicarpellar, i de fruits en baia o en drupa
canel·làcies
Botànica
Família de ranals constituïda per set espècies de plantes llenyoses, arbres d’escorça rica en olis essencials, pròpies dels països tropicals, sobretot d’Amèrica.
Presenten fulles alternes, enteres i mancades d’estípules Les flors són hermafrodites, actinomorfes amb ovari súper els fruits són en baia L’espècie més important és Winterana canella , el canyeller blanc
podostemonàcies
Botànica
Família de podostemonals integrada per plantes herbàcies aquàtiques, que viuen adherides a les pedres en cursos ràpids d’aigua.
Són plantes molt modificades, amb aspecte de criptògames, d’arrels assimiladores, de flors hermafrodites, solitàries i cimoses, sovint embolcallades per una espata bracteal, i de fruits capsulars Comprèn unes 200 espècies, exclusivament tropicals
tropeolàcies
Botànica
Família de gruïnals que comprèn prop de 100 espècies sud-americanes, la majoria andines.
Consta d’herbes, sovint enfiladisses, de flors zigomorfes, esperonades, hermafrodites, hipògines, solitàries i axillars, i de fruits esquizocàrpics trímers Algunes espècies són conreades en jardineria, com els canaris Tropaeolum peregrinus i la caputxina Tmajus