Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
criptofícies
Botànica
Petita classe d’algues unicel·lulars biflagel·lades, de simetria dorsiventral, incloses en el grup dels cromòfits.
A la part apical ventral presenten un solc que penetra poc o molt a l’interior de la cèllula, formant una cripta, folrada de tricocists, en la qual van inserits els dos flagels, lleugerament desiguals, i on s’obre un vacúol pulsatiu Les cèllules són petites sovint de 20 a 30 μm Poden ésser pigmentades, com els Cryptomonas , el gènere més conegut, amb dos cromatòfors brunencs en alguns casos, vermellosos o blavosos per la presència de ficobilines i vida autotròfica o auxotròfica, però n'hi ha també d’incolores, com els Chilomonas Totes elles, però, acumulen reserves de lípids i…
croococ
Botànica
Gènere de cianòfits, de l’ordre de les croococcals, de color verd grisós, reunits en petits grups per càpsules primes i incolores.
Viuen en l’aigua dolça i sobre superfícies humides
dictiotals
Botànica
Ordre de feofícies de tal·lus aplanat constituït per una capa central de cèl·lules grosses, incolores, i dues capes corticals de cèl·lules petites, riques en plasts assimiladors.
A la superfície presenten feixos de pèls El creixement és terminal i dicotòmic, i els esporòfits són morfològicament idèntics als gametòfits Els esporangis generalment fan quatre espores tetràspores nues i sense flagels Els espermatocists, productors d’espermatozoides uniflagellats, i els oogonis solen ésser agrupats Espècies mediterrànies molt conegudes són Dictyota dichotoma i Padina pavonia
esfagnals
Botànica
Ordre de la classe de les molses, els membres del qual presenten fulletes formades per dos tipus de cèl·lules, unes de verdes, petites i de paret gruixuda, i unes altres de grosses, incolores, mortes i amb porus en llur paret cel·lular, encarregades d’emmagatzemar aigua.
Es caracteritzen també pel protonema laminar i perquè l’entoteci dóna lloc a la columella L’únic gènere és l' esfagne Sphagnum