Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
fruit
Parts d’un fruit carnós
Botànica
Ovari desenvolupat que conté la llavor o les llavors formades.
En el cas dels fruits partenocàrpics partenocàrpia no hi ha llavors Després de la pollinització de la flor, els primordis seminals esdevenen llavors i tot l’ovari es modifica profundament es fa carnós, s’endureix o canvia de forma Els carpels es transformen en pericarpi , part del fruit que engloba les llavors El pericarpi es compon d’ epicarpi i d' endocarpi i, en molts casos, d’una capa intermèdia, sovint carnosa, el mesocarpi Així, per exemple, en el préssec la pell correspon a l’epicarpi, la carn al mesocarpi i el pinyol a l’endocarpi Hi ha fruits carnosos , amb el pericarpi gruixut i de…
cesalpiniàcies
Botànica
Família de lleguminoses integrada per unes 1.500 plantes llenyoses, pròpies de les regions tropicals i subtropicals amb representants a la regió mediterrània.
Presenten fulles paripinnades, proveïdes d’estípules, amb flors dorsiventrals que tenen prefloració carinal a la corolla i estams generalment lliures Els fruits són en forma de llegum, generalment indehiscents Cesalpiniàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Caesalpinia sp cesalpínia Caesalpinia coriaria dividivi Caesalpinia echinata brasil Caesalpinia sappan arbre de sapan Ceratonia siliqua garrofer , garrover Cercis siliquastrum arbre de l'amor , arbre de Judes, garrofer bord Copaifera sp copaier Delonix regia delònix Distemonanthus benthamianus movingui Gleditsia…
gasteromicetals
Botànica
Ordre de basidiomicets amb cossos esporífers més o menys indehiscents, els quals consten de peridi i de gleva.
Creixen saprofítics en sòls rics en matèria orgànica
glumiflores
Botànica
Ordre de monocotiledònies constituït per plantes normalment herbàcies de flors hermafrodites amb el periant molt reduït o nul, i amb l’ovari súper, i de fruits secs, indehiscents i monosperms.
Comprèn únicament la família de les gramínies, bé que alguns autors hi inclouen la de les ciperàcies
voquisiàcies
Botànica
Família de terebintals formada per plantes llenyoses de fulles oposades o verticil·lades; de flors hermafrodites, pentàmeres, obliquament zigomorfes o asimètriques, de calze esperonat i amb un sol estam fèrtil, i de fruits indehiscents o en càpsula loculicida.
Consta d’unes 125 espècies, quasi totes de l’Amèrica tropical
valeriana
Valeriana
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les valerianàcies, de tija solitària, robusta, alta de 40 a 120 cm, de fulles pinnatisectes, de flors rosades, infundibuliformes, triandres, disposades en cimes corimbiformes, i de fruits secs indehiscents, emplomallats.
Es fa en boscs clars, prats, etc, a les comarques catalanes més humides i a la major part d’Europa L’arrel és oficinal i té propietats nervines, sedants i lleugerament soporífiques
fumària
Fumària
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les papaveràcies, de fulles dues o tres vegades pinnatisectes, de flors zigomorfes, de color vermellós, purpuri o blanc, amb l’àpex negrós, agrupades en raïms multiflors, i de fruits monosperms indehiscents.
esparganiàcies
Botànica
Família de l’ordre de les pandanals composta per plantes herbàcies de fulles llargues i estretes, de flors unisexuals, disposades en capítols globosos i de fruits secs indehiscents, que habiten en estanys, recs, etc, dins l’aigua o a les vores.
Comprèn únicament el gènere Sparganium
trèvol
Trèvol de prat
Rick Leche (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies d’anuals a perennes, de la família de les papilionàcies, sovint cespitoses, de fulles trifoliolades, de flors rosades, blanques o grogues, reunides en glomèruls o en raïms densos, i de fruits secs petits, ordinàriament indehiscents. Són excel·lents plantes farratgeres.
El trèvol blanc Tnigrescens és una herba anual, amb tiges procumbents o redreçades de 5 a 40 cm, amb fulles de folíols cuneïformes, i amb flors blanques, disposades en glomèruls petits i laxos Es fa en pastures i vores de camins, en terrenys silicis, a la regió mediterrània El trèvol de prat o trefle Tpratense és una herba perenne, amb tiges erectes o ascendents de 10 a 60 cm, amb fulles més o menys peloses, de folíols ellíptics, i amb flors purpúries o rosades, aplegades en glomèruls ovoides Habita prats humits i llocs frescals, a quasi tot Europa El trèvol estrellat Tstellatum és una…
santalàcies
Botànica
Família de santalals constituïda per plantes herbàcies o llenyoses hemiparàsites, de fulles simples, enteres, oposades o alternes, a vegades esquamiformes, de flors bisexuals o unisexuals, petites, actinomorfes, de periant tubular i sovint carnós, quasi sempre agrupades en inflorescències, i de fruits indehiscents i monosperms, generalment drupacis.
Consta d’unes 400 espècies, pròpies de les zones càlides i temperades Són d’aquesta família el ginestó Osyris alba i el sàndal Santalum album