Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
fanalet
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual o biennal voluble, de la família de les sapindàcies, amb fulles alternes tripartides de folíols serrats i amb corimbes de poques flors, blanques.
El fruit és una càpsula membranosa inflada, semblant a un fanalet, i les llavors són negres amb una taca blanca en forma de cor Propi de regions tropicals i subtropicals, és plantat en jardins
aristolòquia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les aristoloquiàcies, de fulles alternes i cordiformes, tiges estriades, arrels sovint tuberoses i flors tubuloses.
Són riques en alcaloides i en essències, i desprenen una olor forta Havien estat emprades per a facilitar el part i contra moltes afeccions llur activitat, però, és encara poc coneguda L' aristolòquia llarga A longa té les fulles curtament peciolades i un rizoma allargat i cilindroide Es fa en terres profundes i humides, principalment al bosc de ribera L' aristolòquia rodona A rotunda té les fulles sèssils i l’arrel inflada, formant un tubercle arrodonit, ric en un alcaloide tòxic, l’aristoloquina En la farmacopea antiga era reputada com l’espècie més activa del gènere Es fa…
blada
Botànica
Arbre caducifoli del grup dels auró
, de la família de les aceràcies, poc alt, de fulles mats, palmatilobades, amb fruits de llavor inflada i ales poc separades.
La fusta, blanca i fàcil de treballar, és semblant a la del boix i té aplicacions similars fou emprada al s XVIII per a fer motlles d’estampar indianes Viu a la muntanya mitjana La blada de fulla gran , de fulles de més de 8 cm d’amplada, poc dentades, que viu a les rouredes humides del Principat, és l' A opalus ssp opalus , i la blada de fulla petita , de fulles de 5 a 8 cm d’amplada, més dentades, de les muntanyes de la part meridional del Principat, del País Valencià i de Mallorca, que s’estén fins al nord d’Àfrica, és l' A opalus ssp granatense
anyol
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles molt dividides i umbel·les de flors blanques, amb l’arrel inflada en una tuberositat de la mida d’una avellana, comestible.
Comú als prats i boscs de les contrades humides silícies, principalment allà on la influència atlàntica és intensa
carbassera de turbant
Carbassera de turbant
Botànica
Varietat de conreu de la carbassera de rabequet amb fruits caracteritzats per la part central inflada i prominent, amb l’aspecte d’una carbassa ficada dins una altra de més grossa, o d’un turbant al voltant d’un cap.
acetabulària
Acetabulària
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’algues verdes, de l’ordre de les dasicladals, en forma de disc (1 cm de diàmetre) suportat per un peu calcificat, fixat al substrat per una base inflada i ramificada en la qual hi ha un voluminós nucli únic; per aquesta darrera circumstància són molt emprades en treballs de biologia cel·lular.
A les costes mediterrànies el gènere és representat per l’espècie A mediterranea