Resultats de la cerca

Presenten moltes cambres aeríferes, absència d’elàters i anteridis, arquegonis i esporogonis enfonsats en el tallus Es fan en terra humida i a l’aigua, i són més abundants a l’hemisferi austral

La multiplicació normalment és per divisió longitudinal En alguns casos l’encistament té lloc quan les condicions són adverses És un grup heterogeni que comprèn els ordres de les cloromonadals, de les crisomonadals, de les dinoflagellades, de les euglenals i de les volvocals, tots estudiats en classes i àdhuc en fílums diferents

Sol fer-se en àrees mediterrànies seques i càlides Al migjorn valencià es forma l' espinar alacantí de margalló i arçot , comunitat vegetal, natural, integrada per plantes de fulla endurida i persistent, entre les quals dominen el margalló i l’arçot

És integrada per unes 80 espècies tropicals d’herbes perennes, sovint arborescents, de fulles alternes molt grosses, de flors trímeres, hermafrodites o unisexuals, amb el periant corollí i sovint gamofille, disposades en règims, i de fruits en baia, generalment farinosa Musàcies més destacades Musa paradisiaca bananer Musa textilis abacà , cànem de Manila Ravenala madagascariensis arbre del viatger Strelitzia reginae estrelítzia

És integrada per unes 1000 espècies, la majoria tropicals, de plantes llenyoses, laticíferes, de fulles simples alternes, de flors petites agrupades en espigues o glomèruls cimosos, o bé disposades en receptacles carnosos, i de fruits en núcula o en drupa Moràcies més destacades Artocarpus altilis arbre del pa Artocarpus heterophyllus Bagassa sp bagassa Broussonetia papyrifera morera de paper Chlorophora tinctoria fustic Ficus sp ficus Ficus carica figuera , figuer Ficus elastica ficus de cautxú, ficus Ficus religiosa figuera de les pagodes Ficus sycomorus sicòmor Morus sp morera…

És integrada per plantes quasi sempre herbàcies, de fulles simples, enteres, alternes, típicament proveïdes d’una beina d’origen estipular anomenada òcrea de flors poc vistoses, hermafrodites o unisexuals, de gineceu súper, sovint anemòfiles i generalment agrupades i de fruits en núcula Inclou prop de 900 espècies, la majoria pròpies de les regions temperades de l’hemisferi nord Poligonàcies més destacades Antigonon leptopus antígon Fagopyrum esculentum fajol , blat negre Fagopyrum tataricum fajol boig   Polygonum alpinum caganiu   Polygonum aviculare passacamins , herba de cent…

El gènere més important és el Climacium

Presenten fulles generalment simples, alternes i estipulades, amb flors hermafrodites, zigomorfes o actinomorfes, pentàmeres i d’ovari súper unilocular, solitàries o disposades en inflorescències racemoses, i amb fruits en càpsula loculicida o rarament en baia Violàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Viola sp viola , violeta Viola alba viola alba Viola canina viola canina Viola odorata viola d’olor, viola vera Viola sylvestris viola boscana Viola tricolor pensament silvestre Viola wittrockiana pensament de jardí, pensament