Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
xili
Xilis
fcastellanos (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Agronomia
Fruit del xili, semblant al bitxo i intensament picant.
angèlica
Botànica
Planta herbàcia, biennal, de la família de les umbel·líferes, que pot atènyer 2 m d’alçada, d’arrel gruixuda, fulles dividides, de pecíol eixamplat en beina i tija buida, acabada en una gran umbel·la d’umbel·les.
Tots els òrgans de la planta són intensament aromàtics, i per llurs propietats tòniques són emprats en l’elaboració de molt vermuts i licors estomacals Pròpia dels països del nord d’Europa
aleixandri
Botànica
Planta herbàcia robusta i biennal, de la família de les umbel·líferes, de grans fulles compostes, intensament verdes, i flors groguenques.
Abunda a les Balears, en llocs ruderals humits, i en d’altres contrades càlides mediterrànies
bitxo
Fruits de bitxo
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Varietat de la pebrotera
, de fruits petits i allargats en forma de banya, intensament picants a causa de llur alt contingut en capsaïcina.
Són molt emprats com a condiment, secs o en pols, tant els de les varietats corrents a la península Ibèrica com d’altres de semblants conreades a l’Amèrica tropical, com les de Caiena, de Tabasco, el chile , l' ají i les conreades al subcontinent indi, que entren en la composició de molts plats i salses típics El bitxo té propietats estimulants de la digestió i carminatives En forma de tintura, és emprat externament com a rubefaent, contra dolors reumàtics, torticoli, etc A vegades hom empra la planta com a ornamental
gatosa
Gatosa
Clement Rivier Photos (CC BY-NC)
Botànica
Petit arbust de la família de les papilionàcies, fortament espinós, intensament verd, de fulles escasses i molt petites i de flors grogues i abundants.
Creix a les brolles de la terra baixa mediterrània
blat
Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…