Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
holobasidiomicètides
Botànica
Subclasse de basidiomicets que es caracteritza perquè els basidis no són septats.
Comprèn el grup dels himenomicets, d’himeni extern, i el grup dels gasteromicets, d’himeni intern
gineceu
Botànica
Conjunt dels òrgans femenins de la flor.
Si els carpels són independents, és apocàrpic , i si són soldats, sincàrpic Constitueix el verticil floral més intern
tegument
Botànica
Embolcall que protegeix el primordi seminal.
Generalment hi ha un tegument extern, o primina , i un tegument intern, o secundina Els teguments arrenquen de la calaza i envolten la nucella, excepte en el micròpil
equinàcia
Botànica
Nom genèric de dues plantes medicinals amb aspecte de gira-sol, originàries de les praderies de l’Amèrica del Nord, de la família de les compostes.
La rel i les puntes florides, riques d’olis, equinacina un glucòsid, inulina, resines i betaïna, estimulen les defenses naturals de l’organisme En ús intern, són fungicides i bactericides S'utilitzen per a tractar inflamacions, constipats i malalties cròniques, i, en ús extern, per a guarir ferides i úlceres També es planten als jardins
bàlsam de copaiba
Botànica
Farmàcia
Oleoresina que hom extreu del copaier
, arbre de la família de les cesalpinàcies, comú a l’Amèrica del Sud.
Els seus principis actius són algunes essències i resines, que li confereixen una acció balsàmica i desinfectant fou molt emprat, en ús intern, per a guarir les afeccions genitourinàries i, externament, contra la sarna En pintura és utilitzat per a retardar l’assecatge, i en restauració per a regenerar la capa de vernís protector a fi d’eliminar l’emblaviment, i, així matexi, per a estovar les capes d’engrut en els processos de neteja
silicoflagel·lats
Botànica
Ordre de crisofícies constituït per algues microscòpiques marines, amb un sol flagel i amb un esquelet intern silici.
belladona
belladona
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de fulles ovades acuminades, inserides de dues en dues, una de grossa i una de petita, sobre la tija, la qual és robusta, d’uns 100-150 cm d’alçada, arrel cilíndrica, carnosa i profunda, flors campanulades, tubuloses, d’un color bru purpuri, i fruits en baia, de la mida d’una cirera, negres i lluents, molt metzinosos.
Les belladones creixen a les tallades i a les clarianes dels boscs humits de fulla caduca Són pròpies de l’Europa mitjana, però també n'hi ha al Pirineu i, molt rarament, a les muntanyes prelitorals catalanes arriben fins a l’Àsia occidental Prefereixen els terrenys calcaris Són conreades extensament a Europa, als EUA i l’Índia Contenen diversos alcaloides, sobretot la hiosciamina i l’atropina, i petites quantitats d’apotropina, escopolamina, etc, que actuen sobre el sistema nerviós vegetatiu paralitzant-ne l’activitat és coneguda la seva espectacular acció dilatadora de la pupilla i…
corol·la

Corol·la
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Verticil intern del periant de les flors heteroclamídies, constituït per pètals que són antofil·les i envoltat externament pel calze.
La corolla es presenta especialment desenvolupada en les flors zoògames, en les quals serveix per a atreure els animals pollinitzadors Sol ésser més grossa que el calze i molt sovint té colors vius blanc, groc, vermell, blau, però rarament verd a causa, en general, de pigments oxiflavònics, antociànics o carotínics, i també de fenòmens de reflexió de la llum De vegades presenta combinacions de colors, o bé taques, estries, etc, i en certs casos el color varia durant l’antesi No és rar tampoc que exhali flaires especials Si la corolla és semblant, pel seu aspecte, al calze…
orquidàcies
Orquidàcies, Ophrys scolopax
© Fototeca.cat
Botànica
Família d’orquidals constituïda per plantes herbàcies perennes —a vegades lianoides—, terrícoles, saprofítiques o epifítiques, sovint bulboses i sempre micoríciques.
Les fulles són enteres i més o menys vaginants a la base, o bé hi són reduïdes a esquames en les espècies saprofítiques Les flors, disposades en raïm, són zigomorfes, epígines i habitualment hermafrodites, i consten de sis peces periàntiques disposades en dos verticils La peça mitjana del verticil intern, anomenada label , és de forma diferent i més grossa, i en molts casos presenta un esperó Les anteres i els estigmes són concrescents i formen el ginostem Generalment hi ha un estigma mitjà en forma de bec, que rep el nom de rostel El pollen es presenta aglutinat en masses…