Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
jardí botànic
Jardí botànic l''Hort del cura', a Elx, amb grans cactus en primer terme
© Fototeca.cat - J. Pérez
Botànica
Jardí destinat al conreu de plantes amb propòsits científics.
El primer jardí botànic dels Països Catalans sembla que fou establert per la Universitat de València el 1633, en temps de Melcior de Villena tanmateix aquest jardí desaparegué a la primeria del s XVIII i no fou substituït per l’actual fins el 1802 El 1723 Jaume Salvador i els seus fills fundaren a Sant Joan Despí Baix Llobregat el primer jardí botànic del Principat, que subsistí més d’un segle Fou l’únic dels Països Catalans fins el 1766, en què fou creat el de Perpinyà, l’organització del qual sembla que anà a càrrec d’Antoine Gouan El 1776, l’arquebisbe de València, Francisco Fabián y Fuero…
jardí anglès
Jardí d’un College de Cambridge, Anglaterra
© Corel - Paul LaBarge
Jardineria
Botànica
Jardí obert, amb prats amplis i boscs d’aspecte natural, que imita la natura i els paisatges de l’Europa humida.
També rep el nom de jardí de paisatge
gerani de jardí
Gerani de jardí
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les geraniàcies, de fulles peloses o glabrescents i de flors sovint zigomorfes.
Són plantes molt conreades en jardins i tests per la boniquesa del fullatge i de les flors i per llur rusticitat Les espècies més comunes són el gerani d’escata de peix P zonale i el gerani de flor de papallona P schizopetalum
tabac de jardí
Tabac de jardí
Krzysztof Ziamek, Kenraiz
Botànica
Jardineria
Arbust, de la família de les solanàcies, de 2 a 5 m d’alt, amb fulles alternes, el·líptiques i glauques, amb flors de corol·la tubular groga, agrupades en panícules terminals, i amb fruits capsulars el·lipsoidals.
Prové de l’Amèrica del Sud i és conreat com a ornamental també és naturalitzat a les contrades més càlides de la regió mediterrània
boixac de jardí
Boixac de jardí
Natural Zone (CC BY-NC)
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d’alçada amb les fulles inferiors espatulades i enteres, els capítols grossos, amb lígules radiades de color groc taronja i aquenis tots encorbats en forma de barqueta.
Hom la conrea sovint com a ornamental o per a flor tallada, en diverses varietats dobles, de tonalitat variada, etc, però viu també subspontània La tintura obtinguda amb les flors és reputada de propietats emmenagogues
carolina de jardí
Carolina de jardí
Julien Renoult (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Arbust de la família de les fabàcies originari de l’est de la regió mediterrània, molt utilitzat en jardineria per la seva espectacular i flairosa floració a la fi de l’hivern i el començament de la primavera, amb flors grogues disposades en inflorescències en forma de corona i fulles compostes d’un color verd blavós.
És una espècie molt rústica es reprodueix fàcilment de llavor i té un creixement molt ràpid, ja que floreix i fructifica el mateix any que germina
verdolaga de jardí
Botànica
Planta anual, de la família de les portulacàcies, originària del Brasil, l’Uruguai i l’Argentina.
Pot tenir unes tiges prostrades o ascendents de fins a 30 cm, fulles cilíndriques de fins a 2 cm de llarg, carnoses, i flors grans simples o dobles, de 2,5 cm de diàmetre, i de colors brillants molt variats vermell, groc, blanc, rosa i tonalitats intermèdies Aquestes flors només s’obren quan fa sol Els fruits són càpsules que contenen moltíssimes llavors de color negre brillant La verdolaga de jardí es cultiva per l’abundant i vistosa floració a l’estiu i començament de tardor com a planta de temporada, en grups o parterres, a ple sol es reprodueix fàcilment de llavor i necessita una terra…
col de jardí
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les crucíferes, de tija normalment simple, amb un cabdell poc dens de fulles grans, sovint arrissades, de color verd blavós i més o menys tintades de blanc, rosa o púrpura.
Aquesta col s’utilitza en jardineria com una planta ornamental de caràcter anual aprofitant les coloracions de les fulles Fa flors grogoses, com moltes varietats de cultiu de les cols no obstant això, cal evitar que floreixi perquè s’espiga i perd la seva forma peculiar Sovint es cultiva en grup o fent vorades
sajolida de jardí
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les labiades, de 10 a 25 cm d’alçada, puberulenta, amb fulles linears o estretament lanceolades, de color verd cendrós, i amb flors blanques, rosades o liles, arranjades en verticil·lastres distants.
Pròpia de la regió mediterrània, hi és conreada com a planta aromàtica i oficinal Té els mateixos usos que la sajolida de bosc
aràujia
Aràujia florida
© MC
Botànica
Petita liana exòtica de fruit gros, de la família de les asclepiadàcies, dehiscent i llavors proveïdes d’un plomall sedós, subespontània a la regió mediterrània.